Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La democràcia i l'estat del benestar ens emparen, aquest "Mon feliç" no pot anastessiar l'esperit critic. Ni el món, ni Catalunya, ni l'Empordà s'arreglaran amb 4 reflexions en un blog però qualsevol conclusió clarivident que se'n pugui extreure i aplicar l'endemà serà benvinguda... arreglar costarà molt d'arreglar, però no es pot renunciar mai a millorar. Encetem debat? Som-hi !
L'any 83 va néixer una generació amb una vida senzilla al primer mon, aparentment ja no toca lluitar contra el poder establert. La democràcia i l'estat del benestar ens emparen, però a certa edat aquest "Mon feliç" es veu des d'una panoràmica diferent.
Considerem que formem part d’un quinteni generacional afortunadíssim, ja que hem arribat a temps per viure certa autenticitat d'èpoques passades i certes ramificacions residuals de l’alliberament que van representar els 60 i 70 a occident, on es primaven les llibertats dels individus per sobre de les normes, regles i lleis que avui estan a l’ordre del dia.. Per altre banda, també som d’una època en la que ens podem sentir com a nostra també l’era digital, i ser així capaços de ser competitius en aquest món global.
Aquesta edat, entrada la maduresa i la vida adulta, quan es descobreix tantes i tantes coses, abans intel·ligibles per la ment d'un adolescent, on has de començar a prendre les teves pròpies decisions i començar així a adquirir responsabilitats sobre un mateix i sobre el propi entorn. Trobem nous reptes, noves dificultats, que perquè negar-ho encoratgen també..., toca gaudir de l'autorealització, intentar sentir-se orgullós de cada pas prèviament direccionat per un mateix.
Aquest blog, obert a tothom, pretén ser un espai d'expressió englobat a les reflexions pròpies de la nostra generació d'empordanesos. Exiliats, i obligats a restar lluny de les seves terres per la manca d'oportunitats del territori que els ha vist créixer... Espai de crítica constructiva amb tot, tant a nivell local com global.
Ni el món, ni Catalunya, ni l'Empordà s'arreglaran amb 4 reflexions en un blog però qualsevol conclusió clarivident que se'n pugui extreure i aplicar l'endemà serà benvinguda... arreglar costarà molt d'arreglar, però no es pot renunciar mai a millorar.
El blog també pretén ser algun dia, a part d'un espai de debat, un espai didàctic. On s'hi puguin emmagatzemar diferents informacions d'interès com ara; descripcions de rutes o caminades, viatges, base de dades amb els llocs d'interès de cada contrada, consum cultural recomanable o no,...
Encetem debat? Som-hi !
5 comentaris:
Després escoltaré l'entrevista i te la comento. Molts indicis són els que presagien un futur negre. I molts economistes ja assimilen aquest present amb el crack del 29 Amb diferències, però amb resultats semblants.
Un català amb dos collons;
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2999347
Be be, interessant l’entrevista... encara ens trobarem amb un forat negre a l’economia global pitjor, o encara més catastrófic, del que pot provocar l’accelerador de partícules de Ginebra xD
Més informació del cas de “l’estafa solidària” del personatge “Enric Duran”;
http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/200809/crisi.pdf
una altra entrevista interessant...
http://www.vilaweb.tv/?video=5393
Ona, quan pugui ja em miraré l’entrevista. De moment dir que, el que apunta el titular hi estic del tot d’acord, totalment. Aquest forat negre al que feia referència ha sigut provocat per l’especulació sobre productes financers (les famoses suprime) que els bancs s’han passat els uns als altres, sense cap tipus de regularització, amb l’únic objectiu d’especular sobre ells.
Una conclusió extreta del bloc de Raimon Obiols, cito textualment: “hem viscut unes dècades (des de l’època de Thatcher i Reagan) escoltant, dia si dia també, un discurs dominant: calia “més Mercat i menys Estat“. Aquesta nova crisi, escrivia ahir Felipe González, “ha liquidat l’estesa creença que el mercat ho arregla tot, ell sol“. Però, en el fons, aquesta “creença” no se la creia ningú: tothom sabia que el “mercat” no vol sentir parlar de l’”Estat” en les èpoques de bonança i de bons negocis, però que necessita, estima i fins i tot adora l’”Estat” (és a dir els diners dels contribuents) en els moments de crisi com l’actual”.
Què està passant ja a USA i passarà a casa nostra? Qui taparà aquest forat negre que no se sap ben be qui ha provocat? Els estats o reserves federals! És a dir els contribuents... toca’t els collons! Mentre uns pocs (que encara que es digui que no se sap ben be qui són, es pot molt ben intuir, assenyalar i responsabilitzar del problema) s’han fet d’or especulant, la resta haurem de tapar i arreglar l’abús del sistema que s’ha produït... Lamentable... però esclar qui els hi diu algo, si realment són el poder predominant d’aquest món, fins i tot per sobre dels governs.
Publica un comentari a l'entrada