
L’eficiència és sostenibilitat. Això és de calaix, així doncs perquè la humanitat s’entesta en explotar fonts d’energia poc eficients, que generen emissions i residus que hipotequen el progrés dels nostres descendents? Les energies provinents de combustibles fòssils avui son les protagonistes del progrés humà tot i ser potencialment nocives a efectes de sostenibilitat.
A espanya existeixen 8 centrals nuclears, construïdes aviat farà mig segle, amb tots els inconvenients tecnològics que això representa, i perills per a l’entorn d’on s’ubiquen, pel desfasament d’aquestes (varis "petits " incidents a Vandellòs estàn a l'ordre del dia). N’hi ha mitja dotzena més de projectades però paralitzades per la moratòria nuclear que arrant dels incidents a diferents indrets del món que es van produir a la dècada dels 70 i 80 han paralitzat el progrés energètic de l’energia nuclear per por a les conseqüències “temibles” d’aquesta energia. Degut a aquesta moratòria, a espanya la factura elèctrica inclou un cànon per les grans companyies elèctriques en compensació per no haver pogut construir les centrals projectades i rescindir els contractes dels permisos de forma unilateral. Això per una concepció arrelada als anys 80 que avui no té sentit com a tal. Primer que la tecnologia ha evolucionat moltíssim, i segon que no té sentit mantenir 8 centrals desfasadíssimes i oposar-se alhora a la construcció de noves centrals més segures i eficients.
Davant també del radicalisme estratègic que mantenen les potències energètiques fora bo que fóssim autònoms i no generéssim tant de dèficit energètic, començant per l’estalvi i continuant per evolucionar les energies renovables (tot i ser poc eficients) i sobretot una energia que jo avui l’entenc com a neta; la nuclear (recordar que el fum que extreuen les xemeneies és tansols vapor d'aigua). Seria pujar-se al tren que han emprès potències com França o Angleterra...
I els residus? Els residus com si els deixem penjats a l’òrbita de Júpiter, o dipositats a la cara oculta de la lluna...
