dimecres, 22 de juliol del 2009

El dia que els Xinus s’eixuguin el cul amb paper de wàter.


La república popular Xina, amb mil tres cents milions d’habitants (descomptant els 150 de la matança d’Ossètia de fa un parell de setmanes, res una minúcia..) està agafant un protagonisme en aquest món globalitzat, si res mes no, perillós. D’acord que és un sistema fet per ells mateixos, sense intromissions internacionals que hagin col.locat el dictador de torn per tenir-hi tractes de favor, però no deixa de ser això, una dictadura i de les més severes que resten al planeta.
Occident per mi està jugant un paper hipòcrita i poc responsable amb la Xina. En el post Qui marca les regles del joc?, ja apunto el risc de que occident s’hagi estat creant dependències d’un país com la Xina.

“Un cas particular amb conseqüència interessant es produeix a la Xina. A part de ser molts habitants, la cultura oriental té molt inculcat l’esperit del sacrifici, això ha fet que, amb el pas del temps, Xina progressés molt industrialment, i s’anés transformant en una potència mundial, el gegant asiàtic... En els inicis de la seva particular revolució industrial, els governants de la xina varen equiparar la seva moneda amb la que manava llavors, el dòlar. Per tant tota fluctuació que patia el dòlar la patia el “yuan”. La intenció era clara llavors, buscaven la moneda referent, la més estable. Però la inestabilitat no va tardar a aparèixer, i per mantenir a l’alça la moneda americana, i de retruc la seva, els xinesos es van veure obligats (i amb capacitat) de comprar grans dipòsits de dòlars. Quan la producció interna d’Estats Units s’ha vist amenaçada per l’excés d’importacions d’orient, no han tingut capacitat de reacció per protegir la seva pròpia producció, degut a la fortalesa de la potència xinesa, propiciada per la possessió d’aquests grans dipòsits de dòlars que si es posessin tots de cop al mercat ensorrarien l’economia americana.
Es crea per tant una dependència cap a la xina semblant a la que també s’està creant cap a tots els països productors de petroli. Aquesta situació genera molta incertesa, inestabilitat global, i merescuda penso jo, degut a la mala gestió dels grans líders mundials a efectes de desenvolupament humà sostenible. No s’ha de confondre competitivitat amb confrontació i això és el que molts líders han fet.”


Fer-hi negocis és com acatar el seu sistema com a acceptable, i no! per tenir-hi tractes s’hauria de partir de la premissa de la democràcia i el respecte als drets humans. Tenir-hi tractes i grans negocis obviant la manca de drets humans, la dictadura, i en definitiva un model alternatiu a la democràcia pot crear un precedent perillós, un model alternatiu amb èxit i per tant a imitar per altres nacions amb característiques semblants, com ara la India o Indonèssia.

L’evolució de la Xina està sent abismal, l’avui gegant asiàtic fa tot just 70 anys vivia en plena edat mitjana, quan el sacseig de la segona guerra mundial va desencadenar a la Xina amb una guerra civil que provocà 50 milions de morts (casi res!) i postulà el sistema avui vigent de la república popular de Xina. L’evolució és exponencial, i tot sembla indicar que en les properes dècades l’imperi que governarà el món serà el Xinès, mil tres cents milions de xinesos ho faran inevitable.

L’altre gran repte és la força d’equilibris que té occident en matèria de la gestió dels recursos del planeta. Què passarà quan els Xinos s’eixuguin tots el cul amb paper de wàter? Ehh? Ho heu pensat? No, nosaltres fem-hi negocis, consumim energia a tope, passem del desenvolupament sostenible, que aquest marron ja se’l menjaran els nostres fills.