El duo "trilero" ZP i Solbes tornen a jugar amb Catalunya, després dels mítics: "Apoyaré", papers de Salamanca, la puta i la ramoneta amb ERC i CiU. Sembla que ens la fotaran altra cop doblegada amb el tema del finançament. Jo personalment crec que ni amb el PP ni el PSOE no hi ha res a pactar, perquè només són plurals per obligació aritmètica parlamentària, però el seu model es centralista i xucla-sang. Les mentides sobre l'estat federal o tot el reguitzell de mentides que pot vomitar el govern socialista ens podran seguir enganyant com a gatets que els hi han canviat el freaskies per cascalls d'opi?
Sembla que el trilero ZP en té prou amb dir de tant en quan que és del barça i un parell de tonteries més per a tenir-nos endormiscadets. El PP li ha fet gran part de la feina però també, en la seva campanya (irracional) contra tot el que porta el segell de català, li ha posat la feina molt fàcil a ZP per a convertir-se en el defensor de Catalunya enfront de les maniobres desesperades d'un Rajoy que cada dia nota com li balla més la cadira al carrer Gènova. Un PP moderat en principi convé a Catalunya, perquè permetrar el joc a dues aigües que sempre és més benfició que jugar a una sola carta.
Però més enllà de les solucions temporals (com aquest última), els grans partits no entendran mai Espanya com un estat plural si no és per necessitat. El que fa falta és canalitzar el convenciment independentista que està calant, també en la classe empresarial (quelcom cabdal). Un convenciment que és igual de generalitzat amb el fet que tenim una classe política (partits catalans) que no és capaç de liderar un projecte comú cap a la reivindicació del dret d'autodeterminació. Per això fa falta l'aparició de noves icones amb capacitat de lideratge i honestitat que recollin i fomentin aquest esperit. Els López Tena i López Bofill, la gent del cercle català de negocis, Salas Martin, Tremosas ... han d'agafar les regnes d'uns partits que s'han mostrat incompetents per agafar el timó. Per això s'han de trencar els eixos d'esquerra-dreta i crear un front comú per a defensar un dels drets bàsics de la humanitat, el de la autodeterminació.
En aquest sentit el tribunal constitucional ens pot fer un gran favor tombant l'Estatut que Mas va pactar de rebaixes per fer-se una foto amb el trilero. A veure si serveix perquè s'obrin els ulls de la gent sobre aquesta el que és aquesta Espanya sagrada que está per sobre del bé i del mal.
Nous referents per substituir-ne de vells:
Sembla que el trilero ZP en té prou amb dir de tant en quan que és del barça i un parell de tonteries més per a tenir-nos endormiscadets. El PP li ha fet gran part de la feina però també, en la seva campanya (irracional) contra tot el que porta el segell de català, li ha posat la feina molt fàcil a ZP per a convertir-se en el defensor de Catalunya enfront de les maniobres desesperades d'un Rajoy que cada dia nota com li balla més la cadira al carrer Gènova. Un PP moderat en principi convé a Catalunya, perquè permetrar el joc a dues aigües que sempre és més benfició que jugar a una sola carta.
Però més enllà de les solucions temporals (com aquest última), els grans partits no entendran mai Espanya com un estat plural si no és per necessitat. El que fa falta és canalitzar el convenciment independentista que està calant, també en la classe empresarial (quelcom cabdal). Un convenciment que és igual de generalitzat amb el fet que tenim una classe política (partits catalans) que no és capaç de liderar un projecte comú cap a la reivindicació del dret d'autodeterminació. Per això fa falta l'aparició de noves icones amb capacitat de lideratge i honestitat que recollin i fomentin aquest esperit. Els López Tena i López Bofill, la gent del cercle català de negocis, Salas Martin, Tremosas ... han d'agafar les regnes d'uns partits que s'han mostrat incompetents per agafar el timó. Per això s'han de trencar els eixos d'esquerra-dreta i crear un front comú per a defensar un dels drets bàsics de la humanitat, el de la autodeterminació.
En aquest sentit el tribunal constitucional ens pot fer un gran favor tombant l'Estatut que Mas va pactar de rebaixes per fer-se una foto amb el trilero. A veure si serveix perquè s'obrin els ulls de la gent sobre aquesta el que és aquesta Espanya sagrada que está per sobre del bé i del mal.
Nous referents per substituir-ne de vells:
Entrades
6 comentaris:
Sisi, està demostrat que amb aquesta Espanya no hi ha res a fer, comprovat. Se l’ha intentat modernitzar, adaptar-la als nous temps, però que va! Qualsevol intensió d’introduir llibertats i sistemes més adequats a la situació real i rica de país, com ara el federalisme, o altres. Han sigut desprestigiats, humiliats i trinxats per la “gran nació espanyola”.
Estic segur que amb harmonia, es podria viure en una Espanya multicultural i multinacional, amb les seves diferències i la seva riquesa. Però aquesta harmonia no ha existit mai. Hem sigut i continuem sent com una terra colonitzada de la qual l’únic que en volen els espanyols (o la gran majoria) és un profit.
Estic convençut que si l’actitud catalana hagués sigut escoltada i respectada, des de Catalunya s’hagués respost amb reciprocitat, els catalans de per si no som revolucionaris, no aniríem mai a cercar l’autodeterminació si visquéssim en un sistema federal en el que fóssim respectats. Ara però, no ens queda més remei que l’independència. Està demostrat, ja ho deia Josep Plà “des de la perspectiva catalana, no hi ha gaires diferències entre un espanyol de dretes i un d’esquerres” ens cardaràn igual! I a sobre se’n mofaran... per això l’única via és avui la independència.
Totalment d’acord amb la poca vàlua dels individus de les cúpules dels partits, caldria introduir tota aquesta generació de valuards que anomenes, que il.lusionin i liderin el país.
Mala peça al tel.ler;
La primera reunió bilateral entre la Generalitat de Catalunya i el govern espanyol per negociar el finançament ha durat tan sols una hora i mitja i s'ha acabat tan com ha començat: amb les posicions totalment allunyades i sense que hi hagi cap avenç. El conseller Antoni Castells ha reiterat que la proposta de Solbes era decebedora, insuficient i preocupant i que incomplia l'estatut, però el secretari d'estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, sosté que el compleix escrupolosament.
"D'una altra bandaa, CiU, ERC i ICV faran saber entre avui i dimecres al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que no donaran suport als pressupostos de l'estat"
Aviam si el PSC es compromet d'una vegada a defensar els interessos de Catalunya, i es suma al rebuig d'aquesta presa de pèl.
Es preveu que l'11 de septembre d'enguany serà mogudet...
A veure si és veritat, però jo amb el PSC no hi confiaria gaire.
Els precedents fan difícil que hi puguem confiar,és cert, però alguna cosa hauran de fer, si escoltes el conseller Castells, o el mateix Montilla, declarant obertament un descontentament i amenaçant amb la desafecció irreversible,... això, almenys, que jo en tingui record, no havia passat mai a les files del PSC, sempre els he vist més subordinats, aviam... Fets i no paraules, se li hauran de reclamar al PSC doncs.
Arguments com el que he sentit aquest matí a la radio, són els que cal posar sobra la taula, per evidenciar el que és evident... El 23 i pico per cent dels treballadors de la comunitat autònoma d’extremadura, directe o indirectament, depenen de l’estat. Ja no parlar dels que viuen de renda amb el paro... Això és una bogeria de gasto públic! Què devem tenir a Catalunya? Un 12% de funcionaris? No ho sé, però por ahi deuen anar els números.
A Extremadura, jo havia sentit 30%. I a Andalusia quelcom semblant. A part d'una xarxa d'amiguismes i xupopteries que té montat el PSOE i que fa difícil que pugin perdre unes eleccions quan hi ha aquest tant per cent de panxacontents.
Publica un comentari a l'entrada