S’acaba una lliga, comença una era?

Observo ahir sorprès l’entrevista al president del Barça a tv3 i em ve al cap aquest eslògan, un dels spots de nike al finalitzar la lliga de fa dos temporades. Llàstima perquè era un bon spot... Com han canviat les coses! D’una junta directiva on hi corria la revolució per les venes (molt ben escenificat amb una frase memorable; el “que n’aprenguin!”) hem passat a una gestió monòtona. No tinc cap dubte que a la junta hi ha gent preparadíssima per exercir una gestió eficaç; però si poc valenta! Potser el president del barça (lluny de buscar una crítica destructiva cap a la seva persona, simplement en faig una observació objectiva) n’és l’excepció, i el fet que sigui presidencialista el club segurament va en contra de la implicació i influència dels demés membres de la junta... Aquí tenim un individu temperamental, on el mateix ganivet de comunicació del club ha evitat que es sotmetés a una roda de premsa plural i promesa de fa temps (per desconfiança a les seves possibles reaccions) on es sotmetés a preguntes dels diferents mitjans de comunicació. Unes més viscerals que altres, també cal dir-ho... No entenc aquesta oposició frontal i permanent que té aquesta junta directiva per part de cert entorn; recordem la proposta d’inhabilitació feta pels mateixos d’ara contra tota aquesta junta, l’any que es va guanyar la lliga i la champions! Enfi, cadascú que en tregui les seves conclusions... Ara bé, senyor Laporta, vostè és humà com tothom, ja ho sé, però no es pot ensorrar, el president del barça ha de tenir més categoria que tot això i ja ho sabia que un càrrec com aquest comportaria pressions i responsabilitats... No pot començar una entrevista a “prime time” dient que està lluitant per no ensorrar-se!

Deia que estic segur de les capacitats d’aquesta junta... Recordeu per exemple el robatori del portàtil d’en Laporta? Qui et diu que allò no va ser preparat? Que per accident es filtrés una informació que la junta directiva no volia que es transcendís i es va propiciar l’escenari del furt per a que la possible informació que es publiqués posteriorment perdés tot el valor... Bona eh! Podria ser, de capacitats estratègiques a Ingles i Sorianos no poso en dubte en cap moment que són amplies... També cal concedir la credibilitat necessària a la junta i creure en bona part del que ens diuen sobre micròfons, amenaces, detectius privats,... i un seguit de pressions que diuen que tenen per part de no se sap ben be qui, però que en cas de ser-hi, aquest sector vindrien a ser els embaucadors que desestabilitzen el club... i d’una forma força ruïn per cert.

Tot i la complexitat del càrrec i les pressions constants a les que estan sotmesos, s’han pres decisions; reptes com la renovació de l’estadi amb la plasmació a l’sky line de Barcelona d’una obra com aquesta són un clar exemple d’innovació i idees rentables i més que acceptables. L’esponsorització a les samarretes d’Unicef també, em sembla una jugada mestre de màrketing i de posicionament del club al món, traslladant arreu el lema de “més que un club”. I econòmicament les coses també s’han fet bé...
Deixant de banda aquestes accions que reconec positives en el balanç, i algunes altres que no tant (l'increment en el gruix d'empreses personals del president desde que ostenta el càrrec per exemple, símptoma inequívoc del privilegi d'ocupar un càrrec com aquest) percebo que aquest es decanta cap a la inestabilitat, sobretot esportiva, en una entitat esportiva! I tenint en compte això, per tant, serà transcendent... El full de ruta, quin és senyor Laporta? Seguir amb l’autocomplaença està clar que no. Així hem fet el ridícul més espantós aquests últims dos anys.. Les seccions ensorrades, i el model de club estancat. No es pot aclimatar el club amb un ambient de coleguisme com si l’entitat no s’hagués de gestionar amb el més absolut rigor. El model empresarial entenc jo que hauria de ser implantat molt més profundament en aquest club.

Una reflexió: Què és més; el Barça o la nació catalana per aquest país? Molts direm que el Barça no és res més que una expressió de la nacionalitat catalana, un producte de la mateixa en forma d’una entitat poderosa, on precisament s’hi reflexa el poder associatiu de la ciutadania. I altres entendran que transcendeix moltes més fronteres el Barça que qualsevol identitat a la que pugui aspirar mai Catalunya... La realitat és aquesta, el Barça és un actor principal en l’obra de la globalització, i com a tal s’ha de comportar per subsistir en el “top10”.
Aleshores, el model de club actual, on les decisions no es prenen perquè solen està subjectes a la massa social, és viable? Jo penso que no, el perfil actual del club, compateix amb altres referents on el poder de la imatge, el funcionament de l’estructura organitzativa, el rendiment,... són factors importantíssims. I l’entitat com a el que és al món s’hauria de comportar en el dia a dia.

Tot i no ser soci, últimament sóc un assistent freqüent als partits del Camp Nou (em deixen un carnet) i partit rera partit he pogut constatar allò que sempre s’ha dit que el Barça és diferent de qualsevol altre club del món. Ho és, i el que per mi és més diferent és l’aficionat que va al camp (el soci). És increïble la seva actitud, és ben cert, us ho puc assegurar. Allò que diuen, que el soci del Barça molt ben be podria passar per espectadors del Liceu.... D’acord que el model actual atorga tot el poder als socis, però hem de reconèixer l’entitat com a quelcom molt més extens que l’àmbit dels socis. El Barça, o el barcelonisme és per tant, molt més que els socis del club.

Anem a fer ficció; Si jo tingués poder i capacitat de decisió en aquest club, ho tindria molt clar. Implantaria un model empresarial al més pur estil corporatiu, mantenint estable la imatge i la filosofia del club. Però si que imposaria unes exigències als assalariats del club, anormals en qualsevol altre àmbit laboral standar, impartint simplement un model de viabilitat i sostenibilitat. Aquestes milionades, han de tenir resposta i treure’n rendiment. Els que tenen la fortuna d’estar vinculats a aquest món com a professionals trobo jo que se’ls hi hauria d’equilibrar la balança de drets i deures.

Per altra banda, el model associatiu; jo, per la minúcia que representen als ingressos del club els socis aburgesats del barça, els fotria tots al carrer. Si si, d’una forma molt subtil, apujaria exponencialment les quotes i abaixaria proporcionalment les entrades als no socis. De manera que, quedessin un poc percentatge de seients al camp completament elitistes, això sí, però deixant així gran part de l’aforo a preus populars. Reduint, per tant, l’entrada de socis i augmentant considerablement (quedant a l’abast de tot aficionat del barça, sector infinitament superior en número als socis actuals) la presència al camp d'aficionats no socis. Segur que l'ambient al camp milloraria moltíssim, i sobretot, la presència seria molt més fàcil i assequible per la majoria, cosa que ara no ho és (normalment una entrada val uns 80 euros, cosa que altres camps d’europa l’entrada és molt més barata)
Enfi... solucions vàries...
Parlem de fitxatges ara? Que és el que verdaderament ens fa trempar a l’aficionat... tot i que aquest any no gaire, oi? Tampoc es senten grans noms, jo més aviat estic destrempat, i vosaltres?