It’s a country for old men

Aquest matí, mentre esmorzava en un bar, fullejant el diari he vist un article d’en Toni Cruanyes publicat a l’Avui que m’ha cridat l’atenció, per presses no me l’he llegit, però em ve de gust comentar-lo. Es titulava; “It’s a country for old men” títol irònic en sintonia amb la peli dels germans Coen.
He percebut que l’article girava a l’entorn de la situació actual de Cuba. No en sóc gaire coneixedor, com de moltes altres coses que queden lluny del meu país, suposant també que la informació sol arribar-nos sempre de forma subjectiva, i diferent segons quina sigui la font emissora... El cas és que en tinc la idea (compartida segurament amb molts de vosaltres), que Cuba està sotmesa a un règim extremadament dogmàtic. Tindrà els seus valors positius, com l’educació i la sanitat a l’abast de tothom, però el sistema estarà mancat de llibertats.
Caldria situar-se també en el context històric, i reflexionar sobre les condicions de bloqueig que occident ha permès que els EUA imposessin a l’illa, permetent i potenciant amb aquesta acció la pobresa i la misèria. Sí, aquest bloqueig va ser denunciat varies vegades per la ONU, però de què ha servit?... L’estructura organitzativa de l’ONU, amb el consell de seguretat al capdavant, permet a 5 països permanents (entre els quals, és clar, hi ha EUA) d’un total de 15 (10 d’ells rotatoris) el dret a vetar qualsevol iniciativa de l’organització. Per tant, la ONU és un florero? Sí, podríem dir que si...
Aquest bloqueig, acompanyat de la caiguda de la Unió Soviètica a començaments dels anys noranta, va causar una important crisi econòmica a l'illa propiciant, a mitjans dels noranta, un moviment migratori cap a les costes de Florida protagonitzat pels "Balseros".
Recentment, l'increment dels ingressos turístics i els convenis de col·laboració amb el govern de Veneçuela (desplaçament de metges cubans voluntaris a Veneçuela en canvi de preus preferencials en el petroli veneçolà per a Cuba) han contribuït a una certa recuperació de l'economia cubana.
Actualment, Cuba es troba en un procés de transició. Podríem dir que sí. Ara el germanet està al poder i pren mesures reformistes! Si, ara la notícia és que a uns preus astronòmics, es permetrà que la ciutadania posseeixi ordinadors, però encara sense accés a Internet! Increïble, és per anar-hi i veure-ho, a això em refereixo quan dic que no podem ser res més que ignorants o petits coneixedors des d’aquí, això s’ha de veure per creure’-ho.
L’extremat dogmatisme que han practicat els governants de l’illa, ha fet perdre competitivitat al país. Els ideals són per sentir-los i utilitzar-los, però la responsabilitat d’un governant no pot passar per permetre situacions, d’endarreriment del país, com l’actual. Una política industrial estàtica amb la única producció de cigars i ron no pot vertebrar l’economia d’un país.
Cuba, al meu entendre, ha de fer un gir. Un gir que deixi de dimonitzar el sistema econòmico-social d’occident, i passi a incidir en ell per millorar-lo. Caldria revisar els dogmes i potenciar el pragmatisme. El món té moltíssimes mancances, defectes i injustícies. Cal sumar (i deixar de restar) esforços per fer-lo més just.
Ara que hi penso però,... en el supòsit imaginari que es produís aquest canvi d’actitud, creieu que el permetrien o facilitarien els EUA? I els conservadors, que per cert, s’afiancen al poder cada cop més a Europa? Potser no, potser els poderosos farien valer la seva posició predominant perquè el món continuï igual... segurament...