3 de maig, santa creu

“El maig comença amb una creu, i qui s’hi casa en té dues.”
El 3 de maig l’Església catòlica commemora la Invenció de la Santa Creu. Abans la gent no es casava al maig perquè hi havia la creença que el matrimoni no funcionaria.
No hi havia matrimonis, però sí migdiades:
“Per Santa Creu, migdiada pertot arreu.”
A pagès es deia que no es podia fer la migdiada fins que les fulles dels ceps fossin prou grosses per poder-s’hi tapar un ull, cosa que succeeix aquest dia.
També començaven les reivindicacions. El dia s’allarga i es demanava un augment de sou:
“Per Santa Creu, nostramu, mudeu el preu.”
A més:
“La Creu, dia tres la trobareu.”

“Santa Creu, a berenar pertot arreu.”

“Santa Creu, porta les festes arreu.”

“Per Santa Creu, la missa a les deu.”

“Per Santa Creu el llop ja hi veu.”

“Per Santa Creu els pastors enyoren la muntanya.”

“Per Santa Creu, desplega l’arreu.”

“Per Santa Creu, a semblar enciam [o bledes] pertot arreu.”

“Per Santa Creu el berenar baixa del cel.”

“Per Santa Creu el llop ja hi veu.”

“Per Santa Creu floreix la farigola arreu.”

“Si sembreu mongetes per Santa Creu en menjareu més que no en voldreu"

"Els falsos figuerencs"; per Francesc Cruanyes. I valoració final de l'Acústica pel regidor de cultura.

Ens permetem la llibertat de reproduïr l'article que ha escrit al setmanari l'Empordà el periodista Francesc Cruanyes, molt interessant;

Hi ha una cantarella que es repeteix en determinats grupuscles llepafils de Figueres. Nens i nenes acomodats, generalment ben vestits, mancats d´empenta i d´iniciativa pròpia, buits d´inquietuds més enllà de l´aparador, allò que en un altre temps hom coneixia amb l´apel?latiu genèric de pijos, no s´estan de pregonar una teoria tan falsària com incerta: "A Figueres -diuen- no hi ha res". "No es fa res", pontifiquen.

FRANCESC CRUANYES · FCRUANYES@LLETRANET.COM Quan t´engiponen aquesta denúncia posen cara de fàstic. Una cara estudiada, de menyspreu actiu. Fan l´acusació com si no tingués res a veure amb ells mateixos, com si la ciutat no fos el resultat de la suma de les persones i de les seves accions. En acabat, resignats i assumida la mala llet d´haver nascut en una localitat tan tediosa, s´organitzen per fotre el camp i te´ls trobes escalfant el tamboret d´un cul de bar de l´Empuriabrava, de Roses, de Girona o de més lluny, amb un got a la mà i el mateix somriure postís de gandul social, d´inconformista perquè toca.Dissabte al vespre, Acústica. Festival fantàstic, entrada de franc. Tot de colles de gent de fora no s´estaven de manifestar: "Aquest poble és putamare". Cert, el centre de la ciutat feia goig. Deixarem per un altre dia l´anàlisi de la racionalitat -és ètic invertir en l´esbarjo d´uns quants a costa de la butxaca de tots, gratis?. La qüestió és que bona part d´aquella fauna primmirada i queixosa de mena només hi va treure el nas. Van veure que s´hi mesclaven vilatans i forasters, gent guapa i immigrants, gent de barri, melòmans..., van arrufar els narius i van tornar a escampar la boira.La futilesa de determinats elements és directament proporcional a la seva manca de coherència. Si l´envejable invent de l´Acústica s´hagués organitzat a cent-cinquanta quilòmetres d´aquí, correm-hi tots! A la capital de l´Alt Empordà, com arreu, s´organitzen desenes d´actes, conferències, aplecs. Hi ha associacions de cultura, de subcultura, d´art, d´amor, d´esport, de solidaritat. A les convocatòries, sempre els mateixos. La gent desimbolta, constructiva. Els altres, uns quants, carn de queixa. Figueres és morta?. Els morts només són ells, criticaires acomplexats, falsos figuerencs que s´ho miren tot de lluny.

Valoració del regidor de cultura;

Orgullosos de l’Acústica 2008

Parlant de l’Acústica 2008, el regidor de Cultura explica que “Figueres està molt orgullosa del Festival Acústica, que en aquesta setena edició ha assolit una base sòlida, una capacitat d'atracció que recorda a les millors fires i festes, i uns escenaris dedicats a gent de totes les edats, a grans i a joves, que han viscut aquesta gran festa en plena convivència. Hem d'agrair aquest resultat als organitzadors de l'event, a tot el personal de l'empresa Promo Arts Music i el director del Festival, en Xavier Pascual; al personal de l'Ajuntament que aquests dies ha hagut de duplicar els seus esforços; als veïns del centre de Figueres, que han conviscut amb comprensió les molèsties causades pel necessari volum de la música durant les actuacions; i a tots els figuerencs, que hem mostrat un cop més la cara més amable, més oberta i més cosmopolita de la nostra societat” LLueca ha manifestat la voluntat del Govern municipal de continuar treballant perquè l’Acústica creixi en les properes edicions. “En correspondència a aquests bons resultats, el compromís del govern de la ciutat amb l'Acústica creixerà en la propera edició, que coincidirà amb la celebració a Figueres de la Capital de la Cultura Catalana. Aquest major compromís es veurà reflectit el 2009 en més dotació econòmica municipal per al nostre millor festival. En més escenaris on gaudir de la música en directe. I en més activitats paral•leles per garantir que els figuerencs i els nostres visitants, puguem gaudir cada cop més de l'Acústica durant la nit i també durant el dia", ha conclòs el regidor de Cultura.

De vacances, i a l’espera del festival Acústica ‘08

Vacances; viatjar, descansar, dedicar-se a un mateix el temps que la resta de l’any no és viable dedicar-se... Sortir, conèixer, llegir, veure, beure, riure, compartir, pintar un quadre... Les vacances porten implícits tots aquests registres i comportaments, més lliures o “aventurers”, gaudir de les coses bones de la vida. És una actitud que molts de nosaltres l’entenem com eventual, i encaixonada als períodes de vacances... Però també es pot viure així, d’acord que sempre hi haurà la feina, responsabilitats o lligams,... però això també pot ser una “aventura” tot depèn de fins on fem arribar els nostres somnis.

I de com ens administrem el temps, esclar... que n'és de valuós el temps!

Esperarem amb candaletes el festival Acústica, sense dubte l’aconteixement cultural més dinàmic i profitós que s'esdevé al calendari anual de la ciutat de Figueres.

Ai! si l'embarraca't de les fires i festes de la Santa Creu, s'hi assemblés una mica...

Condemnem amb tota l’energia la violència de gènere. A Figueres i arreu!

Campanyes de sensibilització, enduriment de codi penal, destinar més recursos als serveis que es deriven de l’atenció a la dona, educació i integració cívica i qualitativa...

Múltiples opcions sobre la taula, segurament compaginar-les totes seria el camí a seguir. El que sobretot ha de deixar clar la societat en bloc, és el rebuig unànime a aquestes salvatjades comeses per autèntics bàrbars que no han evolucionat, s’han quedat a l’edat mitjana.

Una dada objectiva és que un alt percentatge d’aquesta barbaritat és comesa per immigrants, sí. Però això no ens pot fer defugir del problema (també quedaria l’altre “petit” percentatge, comés per gent autòctona inclús amb una imatge “respectable”, al que també caldria eradicar), aquests immigrants ara també formen part d’aquesta la nostra societat; sovint actituds intransigents i agressives denoten un malestar com a conseqüència de contextos d’injustícia, també caldria actuar-hi doncs i eliminar tants desequilibris socials.

DON’T YOU KNOW FIGUERES?

Aquesta expressió seria, en bona part, la reacció a la targeta de presentació d’un figuerenc amb un foraster. Orgullós ell de poder dir als quatre vents que és empordanès, i sorprès per l’status real de la ciutat al mapa...
Una vegada vaig sentir a Catalunya Radio que deien que la localitat catalana on el ciutadà es sent més orgullós de ser, o d’haver nascut, és precisament Figueres. Segurament aquesta dada no és de calaix, però la vaig trobar curiosa. Crec i comparteixo però, que deu ser una opinió força estesa entre els substancial número de figuerencs emigrats, i provocada en bona part per l’enyorança de la seva terra, l’Empordà. L’alt valor geogràfic del territori que compartim els empordanesos genera un elevat sentiment identificador amb la terra i inclús sovint, un cert egocentrisme.
Al principat està clar que no es requereix més presentació que aquesta, però quant surts a fora o coincideixes amb un estranger aquí, és una altra cosa. Casi sempre, per ubicar d’on som, et veus amb l’obligació de contextualitzar que és la ciutat de Salvador Dalí, i això causa desencert.
I esclar que és motiu d’orgull que els fills il.lustres de la teva ciutat (siguin com siguin, pensin el que pensin, tinguin la ideologia que tinguin) siguin referents mundials i arribin a lo més alt, deixant així pàgines escrites a la història de la humanitat, però això es torna en contra quan aquest factor es monopolitza i esterilitza la resta de trets característics de la ciutat.
Que jo sàpiga el geni, ja està mort i enterrat. Enterrat a la mateixa Figueres, propiciat per certs moviments estratègics dels governants d’aleshores que han permès obtindren un alt rendiment. Lluny de voler-ho jutjar en profunditat, perquè hi haurien moltes més coses a jutjar, diré tan sols que, això concretament, em sembla una jugada mestra, segurament sense una moralitat excel.lent, però si eficient pels interessos de la ciutat. Tampoc em pot causar una pena gaire substancial aquesta traïció cap a qui va acatar d’aquella manera el règim franquista, permetent així el patiment del seu propi poble, i qui també finalment va deixar tota la seva obra a l’estat espanyol. O sigui que...
Això sí, Salvador Dalí ha deixat a la humanitat una obra fantàstica, que per sempre més ens podrà il.lustrar moltíssimes coses, però l’obra dels morts no pot anestesiar el progrés dels vius. Reivindico doncs que la Figueres del segle XXI passi pàgina i comenci a planificar quin serà el seu valor afegit com a col.lectiu, en el futur.
Subjectivament (sempre), penso que tenim un alt potencial, aprofitem-lo.

Riquesa natural, riquesa cultural, capital humà, ubicació geogràfica privilegiada, castell de sant Ferran,... Som-hi!

El dilema de les infraestructures

El progressisme, imagino que entén com a mitjà de progrés, l’evolució sostenible; industrialització i dinamització econòmica d’un territori cada cop més pròsper. Aquest seria l’objectiu; aconseguir prosperitat, mitjançant un dinamisme econòmic i social per un territori i sobretot per la seva gent. On està però els límits entre lo necessari i lo innecessari, o sobre dimensionat i excessivament perjudicial pel medi ambient?
Conflictes entre les diferents forces polítiques amb diferents sensibilitats, com en el túnel de Bracons, el 4rt cinturó, l’aeroport del prat, l’eix transversal al seu moment,... en són exemples.
Ara bé, i posats amb l’exemple de l’eix transversal. L’èxit de l’ implantació d’una infraestructura no es pot avaluar ni abans ni poc després, s’ha d’avaluar a llarg plaç. Què passa amb l’eix transversal? En Pujolet, al seu moment, ho va voler fer peti qui peti i amb el poc “cash” que hi havia en aquell moment a les arques. És cert que ha sigut una via fonamental per la vertebració del país. Però l’endemà de tallar la cinta i donar per inaugurada la infraestructura, ja es va quedar petita. Per això, un dia o altre caldrà una ampliació. Aquesta manca de previsió es sostenible? No... i viable econòmicament tampoc.
Fer dos cops les coses? Una empresa vale, que faci el que vulgui amb les seves inversions, allà ells, però el sector públic que ens permet mostrar-nos a tots crítics amb la seva gestió com si, com a ciutadans vertebradors del sistema, fóssim accionistes de l’empresa, NO.
Les coses necessàries o inevitables pel progrés s’han de fer, d’acord. Però amb respecte al territori, racionalitat, seny i previsió. El cas de l’estació de TGV i tren convencional a Figueres per exemple. És clar que venim d’una herència catastròfica de mala gestió de l’innombrable ex alcalde, d’uns acords del tot incomprensibles, responent a ves a saber quins interessos. Però a la ciutat se li presenta un repte, un repte molt important que pot marcar la seva personalitat per molts anys. Està clar doncs que el sostre ha de ser elevat i la coherència també, no es pot tirar endavant un projecte que no estigui vertebrat i la ciutat tingui la certesa de que és l’adequat.
Què se’ns presenta doncs? Varies opcions... Degut a que les obres del TGV ja estan començades, (de forma equivocada, degut a aquesta mala gestió de l’antic govern, que abans feia referència) seran inamovibles. Partint doncs d’aquest punt de partida, l’estació de TGV serà inviable moure-la d’allà on està projectada ara. Molt bé Armangué! (merda, ja l’he nombrat) L’estació de Figueres a Vilafant. Clar que si! Amb dos collons els teus, i els d’en Nadal que no sé què em dona que aquest hi té més interessos personals que res més a Figueres... És clar que la nineta dels seus ulls és Girona, ja es nota ja que allà si que s’hi mulla el cul. I el d’aquí mentrestant llepant-li tots aquests anys... Bé, no ens n’ anem per les branques...
Dèiem que el traçat del TGV a dia d’avui és inamovible ja, com a conseqüència de que les obres ja estan iniciades. Què fer doncs amb el traçat del tren convencional? És clar que quelcom, i ràpid! La ciutat no es pot permetre 10 anys més de vies del tren que la divideixin pel mig. Però, (i això és tant obvi que em fa vergonya reiterar-ho) l’estació de tren convencional no pot marxar de Figueres! Ens prometen que posaran busos, molt bé! Només faltaria. Però és que Figueres com nucli urbà i capital de comarca no es pot assimilar a un model de barri barcelonès, on la gent ha de fer transbords per mobilitzar-se. Considero que en una metròpoli no seria viable una estació de tren a cada barri que els comuniqui amb altres ciutats, allà per això tenen altres transports com el metro i una xarxa de busos més que menys acceptable, que els permet, via transbord, arribar a l’estació desitjada.
Així doncs, aquest sistema per una capital de comarca que aglutina les possibilitats mobilitat de tot un territori! No es pot considerar viable pel seu poc pragmàtic i escàs dinamisme. El TGV, com altres mitjans de transport exclusius i de llarg recorregut com l’avió, pot assimilar-se al seu model. Aeroports a les afores de la ciutat, igual doncs les estacions de TGV. Però aquí parlem d’un mitjà de transport diferent, el del poble!
Aleshores, sigui com sigui, es recorri on es recorri,... però l’estació de tren convencional no es pot moure d’on és i també s’han de fer desaparèixer les vies.
Soterrar, aquest seria el sostre pel que lluitar, però (sense coneixements pressupostaris d’un projecte o altre) i elevar les vies? Com el model de Girona actual? Solucions que aportin viabilitat econòmica al conflicte en podem generar, com també podríem escurçar els km a soterrar, eliminant tan sols la via del tram més cèntric (ara que també amb la previsió que esmentava abans, no es quedés l’ infraestructura curta abans d’hora) l’ésser humà és un ésser racional i increïble quan vol, i depèn d’ell, i la seves ganes de lluitar per quelcom desitjat, la troballa de solucions satisfactòries...
Per tant, els governants amb poques ganes i poc èmfasi ho tenen negre, perquè el poble sabrà a qui anar a reclamar sempre i en tot moment una mala gestió.... oi que si ex- alcalde?