DON’T YOU KNOW FIGUERES?

Aquesta expressió seria, en bona part, la reacció a la targeta de presentació d’un figuerenc amb un foraster. Orgullós ell de poder dir als quatre vents que és empordanès, i sorprès per l’status real de la ciutat al mapa...
Una vegada vaig sentir a Catalunya Radio que deien que la localitat catalana on el ciutadà es sent més orgullós de ser, o d’haver nascut, és precisament Figueres. Segurament aquesta dada no és de calaix, però la vaig trobar curiosa. Crec i comparteixo però, que deu ser una opinió força estesa entre els substancial número de figuerencs emigrats, i provocada en bona part per l’enyorança de la seva terra, l’Empordà. L’alt valor geogràfic del territori que compartim els empordanesos genera un elevat sentiment identificador amb la terra i inclús sovint, un cert egocentrisme.
Al principat està clar que no es requereix més presentació que aquesta, però quant surts a fora o coincideixes amb un estranger aquí, és una altra cosa. Casi sempre, per ubicar d’on som, et veus amb l’obligació de contextualitzar que és la ciutat de Salvador Dalí, i això causa desencert.
I esclar que és motiu d’orgull que els fills il.lustres de la teva ciutat (siguin com siguin, pensin el que pensin, tinguin la ideologia que tinguin) siguin referents mundials i arribin a lo més alt, deixant així pàgines escrites a la història de la humanitat, però això es torna en contra quan aquest factor es monopolitza i esterilitza la resta de trets característics de la ciutat.
Que jo sàpiga el geni, ja està mort i enterrat. Enterrat a la mateixa Figueres, propiciat per certs moviments estratègics dels governants d’aleshores que han permès obtindren un alt rendiment. Lluny de voler-ho jutjar en profunditat, perquè hi haurien moltes més coses a jutjar, diré tan sols que, això concretament, em sembla una jugada mestra, segurament sense una moralitat excel.lent, però si eficient pels interessos de la ciutat. Tampoc em pot causar una pena gaire substancial aquesta traïció cap a qui va acatar d’aquella manera el règim franquista, permetent així el patiment del seu propi poble, i qui també finalment va deixar tota la seva obra a l’estat espanyol. O sigui que...
Això sí, Salvador Dalí ha deixat a la humanitat una obra fantàstica, que per sempre més ens podrà il.lustrar moltíssimes coses, però l’obra dels morts no pot anestesiar el progrés dels vius. Reivindico doncs que la Figueres del segle XXI passi pàgina i comenci a planificar quin serà el seu valor afegit com a col.lectiu, en el futur.
Subjectivament (sempre), penso que tenim un alt potencial, aprofitem-lo.

Riquesa natural, riquesa cultural, capital humà, ubicació geogràfica privilegiada, castell de sant Ferran,... Som-hi!