Aquest any si!

I el barça què?
Doncs el barça, gaudint d’un estat de forma i salut formidables. Ja no tansols esportivament, que és evident, sino institucionalment també. Potser aquests estats responen als cicles d’alternança de la bonança, que tòpicament s’anuncien sempre entre el Barça i el Madrid. Potser sí.
Però el cert és que, per mi, el bagatge no té color. Si bé és cert que fa uns mesos l’institució blaugrana es trobava penjant d’un fil, ensorrada esportivament i institucionalment tocada (amb molts adversaris interns que disparaven a matar per destronar l’actual mandat i aspirar al poder – lamentable actitud desestabilitzadora), avui gaudeix de salut, i resta arguments als qui pretenen desestabilitzar l’institució. Al Madrid aquesta desestabilització avui és la mateixa però elevada a la potència de 10. Em causaria realment fastig i vergonya que el meu club convidés als “ultras” a l’assemblea de compromissaris per a que boicotegin l’acte i silenciïn les veus crítiques al president Calderón. En resum, els ultres fent propaganda institucional... té tela! I la resta insultant-se entre ells...
Com dic, la situació a can Barça és molt diferent avui, el gran encert Guardiola de l’estiu ha propiciat una evolució constant, fins als dies d’avui. Les males èpoques sempre hi seran (mals resultats esportius que propiciaran conflictes interns) però a can Barça s’intueix més maduresa institucional i més racionalitat, civisme, i en definitiva un club més civilitzat que el gran rival madridista.
Avui el barça és una màquina de jugar a futbol, amb pilota o sense, l’equip de guardiola asfixia als contraris i fa palesa una superioritat abismal. A més esclar de desenvolupar un joc atractiu i entregat. Fixeu-vos amb el tercer gol al València dissabte passat al camp nou, fixeu-vos des d’on puja Dani Alves, amb quina empenta, ganes i energia acaba la jugada amb gol: Formidable! Jo era al camp, i es respira una eufòria i optimisme que fan pensar que si, aquest any sí!
La prudència l’aparco, i us dic que dissabte intueixo golejada. A més una dada; la majoria de jugadors d’aquesta plantilla van ser humiliats l’any passat amb el passadís i posterior 4-1 al Bernabeu,hem sentit a dir de molts, com Puyol, que aquell dia va ser el pitjor dia de la seva vida professional. I intueixo que tindran ganes de revenja. Jo en tindria... moltes... Hi ha qui diu que el barça està muntant un piset al Madrid, l'any passat va ser el passadís, i aquest any serà un bany xD.



Institucionalment el Barça també evoluciona satisfactoriament, avança cap a un tarannà per mi notable. Posa en pràctica una política eficient, innovadora, responsable i conseqüent amb l’estat de globalització actual. El “nou camp nou” de Norman Foster n’és un clar exemple. Si es porta a terme finalment serà un referent arquitectònic, ja no tansols per la ciutat, ni pel país, sino mundial.
A més trobo molt interessant el perfil que s’està creant el club al món, “more than a club”, on sempre des d’una perspectiva catalana, exporta valors i intensions per a que entre tots fem un món millor. Exportant el sentit catalanista de l’institució també, ja que no és més que un reconeixement del club cap a la societat qui l’ha fet gran.

Recentment s’ha engegat la campanya a nivell mundial anomenada; “més”. On el FCBarcelona, juntament amb Unicef i Nike, emetran missatges amb rerefons social, en benefici dels nens escampats en diferents camps de concentració.
- Més fair play
- Més solidarity
- Més respect
Aquesta campanya a més a més del que representa socialment i el posicionament de l'entitat, exportarà un mot català arreu del món. Cosa que em satisfà i me’n enorgulleix moltíssim.

Visca el Barça, i visca Catalunya!

El Barça aixeca el vol

El barça manté la solidesa de les primeres jornades i ara els resultats i la sort acompanyen. Tot i que segueix tenint una manca d'efectivitat exagerada l'equip va per bon per camí. I el sistema de rotacions d'en Guardiola també m'agrada molt, ho va començar fent només amb la defensa, perquè l'equip va començar malament a la lliga, però mica en mica també hi entren els davanters. Tothom es sent important a l'equip, perquè tothom té possibilitats d'ensenyar la seva vàlua.
I l'últim derbi a Montjuïc al sac.
Llàstima l'actuació dels Boixos que van demostrar perquè no els deixen entrar al Camp nou.

More than a club

M’entres el referent del país més internacional pot passejar el seu prestigi arreu del món, el país s’enroca sempre amb la mateixa pedra.

Futbol Club Harakiri

Tornem a trobar-nos davant un fet recurrent al F.C.B. No se si sera el millor club del mon; en tot cas el que segur que es el club mes autodestructiu del mon.
L'atencio mediatica tant desproporcionada que te aquest club de futbol afavoreix a aquests asssessinats col.lectius que es produeixen de tant en tant.
L'aficio tambe hi juga el seu paper quan, per exemple, xiulen sistematicament un noi de 19 anys sortit de la pedrera.
I potser es una cosa inherent en la societat catalana. Aquesta esquizofrenia col.lectiva que es manifesta de tant en tant i fa passar individus dels altars als inferns en questio de dies. La rauixa es moltes vegades un tsunami que s'ho emporta tot per davant.

Crec que es evident per tots que "el club" esta millor ara que no quan va entrar Laporta & Co fa 5 anys. La massa social, pero, s'ha pronunciat en contra de la junta; i per dignitat democratica hauria d'haver dimitit el president per apaivagar la situacio i intentar mantenir la junta que tenia, crec, elements molt valids. El fet, pero era mes complicat que aixo. Una serie de directius afins a Laporta nomes seguien si ell seguia. La opcio Soriano no er viable.
En tot cas, la sortida de la situacio que proposa Laporta: posar el seu carrec a disposicio de l'assemblea de compromissaris; em sembla surrealista. Te mes valor el vot de 3000 socis al setembre que el que van votar 40000 fa 4 dies?

El positiu de tot plegat es que "el club" ja s'ha tornat a convertir en cendres, perque en pugui reneixer l'au Fenix i arrencar el vol. Encara que tots sabem que a mig termini succeira un altre harakiri col.lectiu.

S’acaba una lliga, comença una era?

Observo ahir sorprès l’entrevista al president del Barça a tv3 i em ve al cap aquest eslògan, un dels spots de nike al finalitzar la lliga de fa dos temporades. Llàstima perquè era un bon spot... Com han canviat les coses! D’una junta directiva on hi corria la revolució per les venes (molt ben escenificat amb una frase memorable; el “que n’aprenguin!”) hem passat a una gestió monòtona. No tinc cap dubte que a la junta hi ha gent preparadíssima per exercir una gestió eficaç; però si poc valenta! Potser el president del barça (lluny de buscar una crítica destructiva cap a la seva persona, simplement en faig una observació objectiva) n’és l’excepció, i el fet que sigui presidencialista el club segurament va en contra de la implicació i influència dels demés membres de la junta... Aquí tenim un individu temperamental, on el mateix ganivet de comunicació del club ha evitat que es sotmetés a una roda de premsa plural i promesa de fa temps (per desconfiança a les seves possibles reaccions) on es sotmetés a preguntes dels diferents mitjans de comunicació. Unes més viscerals que altres, també cal dir-ho... No entenc aquesta oposició frontal i permanent que té aquesta junta directiva per part de cert entorn; recordem la proposta d’inhabilitació feta pels mateixos d’ara contra tota aquesta junta, l’any que es va guanyar la lliga i la champions! Enfi, cadascú que en tregui les seves conclusions... Ara bé, senyor Laporta, vostè és humà com tothom, ja ho sé, però no es pot ensorrar, el president del barça ha de tenir més categoria que tot això i ja ho sabia que un càrrec com aquest comportaria pressions i responsabilitats... No pot començar una entrevista a “prime time” dient que està lluitant per no ensorrar-se!

Deia que estic segur de les capacitats d’aquesta junta... Recordeu per exemple el robatori del portàtil d’en Laporta? Qui et diu que allò no va ser preparat? Que per accident es filtrés una informació que la junta directiva no volia que es transcendís i es va propiciar l’escenari del furt per a que la possible informació que es publiqués posteriorment perdés tot el valor... Bona eh! Podria ser, de capacitats estratègiques a Ingles i Sorianos no poso en dubte en cap moment que són amplies... També cal concedir la credibilitat necessària a la junta i creure en bona part del que ens diuen sobre micròfons, amenaces, detectius privats,... i un seguit de pressions que diuen que tenen per part de no se sap ben be qui, però que en cas de ser-hi, aquest sector vindrien a ser els embaucadors que desestabilitzen el club... i d’una forma força ruïn per cert.

Tot i la complexitat del càrrec i les pressions constants a les que estan sotmesos, s’han pres decisions; reptes com la renovació de l’estadi amb la plasmació a l’sky line de Barcelona d’una obra com aquesta són un clar exemple d’innovació i idees rentables i més que acceptables. L’esponsorització a les samarretes d’Unicef també, em sembla una jugada mestre de màrketing i de posicionament del club al món, traslladant arreu el lema de “més que un club”. I econòmicament les coses també s’han fet bé...
Deixant de banda aquestes accions que reconec positives en el balanç, i algunes altres que no tant (l'increment en el gruix d'empreses personals del president desde que ostenta el càrrec per exemple, símptoma inequívoc del privilegi d'ocupar un càrrec com aquest) percebo que aquest es decanta cap a la inestabilitat, sobretot esportiva, en una entitat esportiva! I tenint en compte això, per tant, serà transcendent... El full de ruta, quin és senyor Laporta? Seguir amb l’autocomplaença està clar que no. Així hem fet el ridícul més espantós aquests últims dos anys.. Les seccions ensorrades, i el model de club estancat. No es pot aclimatar el club amb un ambient de coleguisme com si l’entitat no s’hagués de gestionar amb el més absolut rigor. El model empresarial entenc jo que hauria de ser implantat molt més profundament en aquest club.

Una reflexió: Què és més; el Barça o la nació catalana per aquest país? Molts direm que el Barça no és res més que una expressió de la nacionalitat catalana, un producte de la mateixa en forma d’una entitat poderosa, on precisament s’hi reflexa el poder associatiu de la ciutadania. I altres entendran que transcendeix moltes més fronteres el Barça que qualsevol identitat a la que pugui aspirar mai Catalunya... La realitat és aquesta, el Barça és un actor principal en l’obra de la globalització, i com a tal s’ha de comportar per subsistir en el “top10”.
Aleshores, el model de club actual, on les decisions no es prenen perquè solen està subjectes a la massa social, és viable? Jo penso que no, el perfil actual del club, compateix amb altres referents on el poder de la imatge, el funcionament de l’estructura organitzativa, el rendiment,... són factors importantíssims. I l’entitat com a el que és al món s’hauria de comportar en el dia a dia.

Tot i no ser soci, últimament sóc un assistent freqüent als partits del Camp Nou (em deixen un carnet) i partit rera partit he pogut constatar allò que sempre s’ha dit que el Barça és diferent de qualsevol altre club del món. Ho és, i el que per mi és més diferent és l’aficionat que va al camp (el soci). És increïble la seva actitud, és ben cert, us ho puc assegurar. Allò que diuen, que el soci del Barça molt ben be podria passar per espectadors del Liceu.... D’acord que el model actual atorga tot el poder als socis, però hem de reconèixer l’entitat com a quelcom molt més extens que l’àmbit dels socis. El Barça, o el barcelonisme és per tant, molt més que els socis del club.

Anem a fer ficció; Si jo tingués poder i capacitat de decisió en aquest club, ho tindria molt clar. Implantaria un model empresarial al més pur estil corporatiu, mantenint estable la imatge i la filosofia del club. Però si que imposaria unes exigències als assalariats del club, anormals en qualsevol altre àmbit laboral standar, impartint simplement un model de viabilitat i sostenibilitat. Aquestes milionades, han de tenir resposta i treure’n rendiment. Els que tenen la fortuna d’estar vinculats a aquest món com a professionals trobo jo que se’ls hi hauria d’equilibrar la balança de drets i deures.

Per altra banda, el model associatiu; jo, per la minúcia que representen als ingressos del club els socis aburgesats del barça, els fotria tots al carrer. Si si, d’una forma molt subtil, apujaria exponencialment les quotes i abaixaria proporcionalment les entrades als no socis. De manera que, quedessin un poc percentatge de seients al camp completament elitistes, això sí, però deixant així gran part de l’aforo a preus populars. Reduint, per tant, l’entrada de socis i augmentant considerablement (quedant a l’abast de tot aficionat del barça, sector infinitament superior en número als socis actuals) la presència al camp d'aficionats no socis. Segur que l'ambient al camp milloraria moltíssim, i sobretot, la presència seria molt més fàcil i assequible per la majoria, cosa que ara no ho és (normalment una entrada val uns 80 euros, cosa que altres camps d’europa l’entrada és molt més barata)
Enfi... solucions vàries...
Parlem de fitxatges ara? Que és el que verdaderament ens fa trempar a l’aficionat... tot i que aquest any no gaire, oi? Tampoc es senten grans noms, jo més aviat estic destrempat, i vosaltres?

L’eròtica del poder

L'eròtica del poder;

Sovint s’ha utilitzat aquesta expressió per definir certs fenòmens relacionats en l’entorn d’algun focus de poder. El poder sedueix a l’ésser humà, i és quelcom que sempre perseguirà. Segurament aquest és el sentit de la frase. Que li preguntin a la Carla Bruni, sino... Ja em direu que pot perseguir una dona com ella en el merder que s’ha posat, tenint-ho tot ja,... Amor? Tan debò.

El cert és que el poder sedueix a l’essència de l’ésser humà, a tothom que no hi hagi reflexionat lo suficient li sedueix la idea de ser poderós, a l’escala que sigui. Però només fa falta ser una mica observador per comprovar que el poder, a altes esferes, canvia les persones. Ja sigui a l’empresa o a la política, sempre, no falla, l’individu que aspira al poder se’l percep més honest que el que l’ostenta. A què és degut això? No ho sé, a la debilitat de l’ésser humà? Que potser això va inherent als càrrecs? Pocs son els governants que quan són a dalt de tot, se’ls hi poden reconèixer actes d’honestedat; tot el contrari, egoisme, avarícia, prepotència, i un llarg etc... Segurament serà cert allò que diuen que el poder corromp i un cop hi ets, no t’hi pots resistir.
El president Laporta per exemple, on va expressant-se amb aquests aires dictatorials? És un to populista i alhora ofensiu, propi del segle passat, del mateix Núñez a qui ell havia criticat tant. Durant tots aquests anys s’ha penjat l’etiqueta de demòcrata un individu com aquest? O és que potser no és la mateixa persona? Vull pensar que és així, que el cert és que el PODER (en majúscules, evidentment no parlo de dirigir una Pime) canvia les persones. Llavors que? Mantinguen-te’n al marge sempre seràs autèntic?
Bé, matisem-ho, algú també ha d’agafar el timó, sinó aniríem a la deriva. I també és d’honorar aspirar a conduir la nau, el que m’encurioseix és el perquè? El perquè intueixo sovint bones intensions, altruisme i bons pensaments a l’aspirant, i després sempre, un cop a dalt, em defrauda.

Digueu-me... Sóc ingenu de pensar que l’aspirant sovint ho és per oferir-se als altres de forma altruista? O creieu que de bon principi sempre es persegueixen interessos personals, tenyits amb un discurs hipòcrita?

Aire fresc al F.C. Barcelona

A final de temporda es pot guanyar un titol de "xorra", com el Madrid de la 7a o la 8a, pero aixo no hauria de tapar les mancances que fa dos anys que duren, com sembla que fara la directiva.

Laporta & Co semble entestats en mantenir Rijkaard si arriba algun titol, jo no ho faria. El fumeta ha demostrat varies vegades la seva inaptitud tactica; i la unica cosa pel que sembla que serveix, fer de psicoleg, sembla que ultimament tampoc funciona.

Es diu que portar Mourinho trencaria una filosofia que fa 20 anys que dura, el tiqui-taca. Jo no hi estic d'acord, i Robson i Van Gaal. A part el joc de Mourinho al Chelsea era vistos, extrems rapids i joc vertiginos... tocar, tocar i tocar al mig del camp sense aprofundir es molt avorrit per l'espectador tambe.

Mou es un bon pastor de vestuari, aporta disciplina i controla millor els partits. Jo aposto perque el "traductor de Robson" vingui a veure teatre del bo a Barcelona encara que es guanyi la Champions. S'hauria de fitxar ja perque sino diuen que fitxara per l'Inter

I a l'equip neteja, tambe:

Out: Ronaldinho, Dos Santos, Deco, Marquez, Edmilson, Zambrotta, Thuram.
In: Van der Vaart, Capel, Gerrard(per demanar que no quedi), Poulsen o Rochemback, Rafinha , Jarque, Bruno Saltor