I a l'equip neteja, tambe:
Out: Ronaldinho, Dos Santos, Deco, Marquez, Edmilson, Zambrotta, Thuram.
In: Van der Vaart, Capel, Gerrard(per demanar que no quedi), Poulsen o Rochemback, Rafinha , Jarque, Bruno Saltor
La democràcia i l'estat del benestar ens emparen, aquest "Mon feliç" no pot anastessiar l'esperit critic. Ni el món, ni Catalunya, ni l'Empordà s'arreglaran amb 4 reflexions en un blog però qualsevol conclusió clarivident que se'n pugui extreure i aplicar l'endemà serà benvinguda... arreglar costarà molt d'arreglar, però no es pot renunciar mai a millorar. Encetem debat? Som-hi !
L'any 83 va néixer una generació amb una vida senzilla al primer mon, aparentment ja no toca lluitar contra el poder establert. La democràcia i l'estat del benestar ens emparen, però a certa edat aquest "Mon feliç" es veu des d'una panoràmica diferent.
Considerem que formem part d’un quinteni generacional afortunadíssim, ja que hem arribat a temps per viure certa autenticitat d'èpoques passades i certes ramificacions residuals de l’alliberament que van representar els 60 i 70 a occident, on es primaven les llibertats dels individus per sobre de les normes, regles i lleis que avui estan a l’ordre del dia.. Per altre banda, també som d’una època en la que ens podem sentir com a nostra també l’era digital, i ser així capaços de ser competitius en aquest món global.
Aquesta edat, entrada la maduresa i la vida adulta, quan es descobreix tantes i tantes coses, abans intel·ligibles per la ment d'un adolescent, on has de començar a prendre les teves pròpies decisions i començar així a adquirir responsabilitats sobre un mateix i sobre el propi entorn. Trobem nous reptes, noves dificultats, que perquè negar-ho encoratgen també..., toca gaudir de l'autorealització, intentar sentir-se orgullós de cada pas prèviament direccionat per un mateix.
Aquest blog, obert a tothom, pretén ser un espai d'expressió englobat a les reflexions pròpies de la nostra generació d'empordanesos. Exiliats, i obligats a restar lluny de les seves terres per la manca d'oportunitats del territori que els ha vist créixer... Espai de crítica constructiva amb tot, tant a nivell local com global.
Ni el món, ni Catalunya, ni l'Empordà s'arreglaran amb 4 reflexions en un blog però qualsevol conclusió clarivident que se'n pugui extreure i aplicar l'endemà serà benvinguda... arreglar costarà molt d'arreglar, però no es pot renunciar mai a millorar.
El blog també pretén ser algun dia, a part d'un espai de debat, un espai didàctic. On s'hi puguin emmagatzemar diferents informacions d'interès com ara; descripcions de rutes o caminades, viatges, base de dades amb els llocs d'interès de cada contrada, consum cultural recomanable o no,...
Encetem debat? Som-hi !
8 comentaris:
Totalment d’acord. Aquest barça se li han acabat les idees, fa falta una revolució i/o innovació.
Jo potser no ho encararia tant en una renovació profunda de la plantilla, sinó en la filosofia.
És evident que en Rijard ens ha ofert un vol molt agradable en el període en que tot anava bé, i quan tansols tenia un 11 titular a la seva disposició i un sol canvi com l’Iniesta, les coses anaven rodades. No feia falta motivació extra ni una disciplina extra tampoc, eren els propis jugadors que es sentien motivats per ser els millors. Ara que, a la que han aparegut turbulències en forma de títols i sostres en l’ambició dels jugadors, la benevolència i poca disciplina d’aquest bon home ha permès el descontrol total.
Per tant, segueixo pensant que la qualitat existeix en aquesta plantilla, el que els hi manca és un director d’orquestra experimentat que els incentivi, els motivi, els millori tàcticament, els esperoni, ...
Estic d’acord amb que en Rijard és un inepte tàcticament parlant, com a entrenador, no com a jugador. Tots l'hi hem vist decisions incomprensibles, tardanes i surrealistes... L’entrenador ha de ser pedagog i transmetre aquests coneixements i visions, no ho pot deixar tot en mans dels jugadors... bé, quan la dinàmica és positiva com fa dos anys sí. Per això hem sentit tants cops, i no voldria ser redundant, que en Rijard és un bon pilot de trajecte plàcid i tranquil (ja que és capaç de crear bon clima allà on va, sense dubte jo me l’enduria de viatge), però si apareixen turbulències, no.
Per tant l’opció Mourinho m’encantaria, ja que estic segur que raonaria racionalment els recursos dels que disposa la plantilla i apuntalaria algunes posicions específiques, com ara la de lateral dret. Jo trobo que no aprofitem prou les bandes, no hi ha carrilers pròpiament entesos, i els extrems no arriben mai a la línia de fons, i no obrim el camp com caldria. Per tant un lateral dret que es mengi tota la banda i es complimenti bé amb en Messi (que sempre fa la diagonal cap a dins) seria bastant clau, Alves per exemple.
Després, en Mou, no crec que modifiqués excessivament l’esquema de joc, el que introduiria és tàctica, avançar les línies, augmentar el fons físic dels jugadors, disciplina, millorar mecanismes com el de banda dreta que deia de l’Alves que ens permetessin aprofitar millor el camp, aprofitar més que ara les jugades a pilota aturada, ... No crec que renunciés al tiqui-taca, simplement seria diferent, segurament més vistós inclús.
D’aquesta plantilla l’únic que veig irrecuperable però, perquè ni que baixés l’esperit sant es motivaria, és en Ronaldinho, per tant, aire que vol dir vent nanu! La meva proposta seria la següent:
Defenses: Alves, Puyol, Màrquez, Milito, Garay, Abidal, Oleguer (d’últim mono)
Mitjos: Touré, Poulsen, Xavi, Iniesta, Deco, Van der Vart
Davanters: Messi, Etto, Villa, Henry, Bojan
En Jarque també estaria molt bé, sisi, i potser un davanter més, un extrem per tenir més alternatives.
Si pero sobretot es necessari en Fabio... Fabio Rochemback es la clau del nou projecte.
No li segueixo la pista de fa temps, què està a Angleterra, oi? és un patata! no és jugador pel barça, molt millor migcampistes de la talla d'en Touré o en Poulsen, forts físicament i habilidosos amb la pilota als peus... l'altre només sabia repartir òsties! que també va bé, però en Touré va sobrat. No he vist mai un jugador cobrint ell sol tant d'espai al camp.. sense cap mena de dubte és el fitxatge més encertat de fa temps...
Fabio te una tecnica i una classe que no es veu al camp nou des de Michael Laudrup. Encara es recorden els seus enganys en la passada. L'home enganxat a la banda dreta, la passa a la esquerra pero enganya a tothom perque esta mirant a la dreta (fora del camp), memorable.
A veure, ara en serio, aquest home va passar amb mes pena que gloria pel Barca tot i que va fer bons partits, es recorda el seu partidas a Anfield, on va marcar un golas.
Amb unes bones dosis de Valium, crec que es un jugador molt valid per ser suplent de l'"Abuelita".
Segur que els pubs nocturns de Barcelona agrairan el seu fitxatge tambe
jajaja.
Fabio Rochemback, fabio, fabio, rochemback... papa,rapa,pa,pa, parapapapaparapaaa!
Si me'ls trobo pel carrer els hi trenco la cara. Jo soc capaç de fotre-hi més collons que ells. Això és una vergonya d'equip. Jo estic a l'extranger i al final et fa vergonya parlar d'aquesta colla de fills de puta. És una puta vegonya!!!! Una colleja a cada un d'aquests subnormals... tinc ganes de fotre un cop de puny a algú, el burro d'en Zambrotta seria un bon blanc, soc capaça d'anar a Gelserkirchen a escridassar-los... Quina colla de vividors!!!
Aquí el que cal és foc nou... n'hem de fotre fora uns quants: Pinto, Jorquera, Zambrotta, Thuram, Oleguer, Márquez, Edmilson, Deco, Ronaldinho, Ezquerro, Gudjohnsen .... i, si ens donen molts calés per en xavi, també fora.
Fitxatges, tb ho tinc clar: Neuer, Rafinha, Richards, Garay, Lahm, Schwesteinger, Nasri, Poulsen, Kruska i Cesc. De davanter´s crec que estem coberts amb Bojan, Messi, Henry, Eto'o i Dos Santos.
Visiteu el meu bloc del Figueres: http://usfpibe.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada