Tornem a trobar-nos davant un fet recurrent al F.C.B. No se si sera el millor club del mon; en tot cas el que segur que es el club mes autodestructiu del mon.L'atencio mediatica tant desproporcionada que te aquest club de futbol afavoreix a aquests asssessinats col.lectius que es produeixen de tant en tant.
L'aficio tambe hi juga el seu paper quan, per exemple, xiulen sistematicament un noi de 19 anys sortit de la pedrera.
I potser es una cosa inherent en la societat catalana. Aquesta esquizofrenia col.lectiva que es manifesta de tant en tant i fa passar individus dels altars als inferns en questio de dies. La rauixa es moltes vegades un tsunami que s'ho emporta tot per davant.
Crec que es evident per tots que "el club" esta millor ara que no quan va entrar Laporta & Co fa 5 anys. La massa social, pero, s'ha pronunciat en contra de la junta; i per dignitat democratica hauria d'haver dimitit el president per apaivagar la situacio i intentar mantenir la junta que tenia, crec, elements molt valids. El fet, pero era mes complicat que aixo. Una serie de directius afins a Laporta nomes seguien si ell seguia. La opcio Soriano no er viable.
En tot cas, la sortida de la situacio que proposa Laporta: posar el seu carrec a disposicio de l'assemblea de compromissaris; em sembla surrealista. Te mes valor el vot de 3000 socis al setembre que el que van votar 40000 fa 4 dies?
El positiu de tot plegat es que "el club" ja s'ha tornat a convertir en cendres, perque en pugui reneixer l'au Fenix i arrencar el vol. Encara que tots sabem que a mig termini succeira un altre harakiri col.lectiu.
Entrades
2 comentaris:
“Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d’allunyar-me’n nord enllà,
on diuen que la gent és neta i noble,
culta, rica, lliure, desvetllada i feliç....
Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo més amb un desesperat dolor
aquesta meva, pobra, bruta, trista, dissortada pàtria”.
Antoni Badia i Margarit
Gran elecció de cita per part de jan Laporta, si encara no heu vist el parlament, us passo el linck;
http://www.youtube.com/watch?v=Mi3P8v_HuZI
És campanya d’abans de la moció, evidentment.
Així som els catalans, ens agraden els nostres defectes i les nostres derrotes. Fer llenya de l’arbre caigut sistemàticament. Especialment el soci culé i l’entorn periodístic també, vaia ploms...
També amb la que per alguns és la segona figura institucional més important del país després del president de la Generalitat. Això potser és per la manca de llocs de poder que hi ha al nostre país. Aquí qui més qui menys se saps l’organigrama del FCBarcelona, creieu que a Madrid algú es sap un sol vicepresident del Real Madrid? No, aquí centrem l’atenció amb un club de futbol perquè no tenim ministeris, ni consolats importants, ni seus de multinacionals (alguna despistada que no sabia que Barajas tenia millors connexions que el Prat a arreu del món),... Per això el Barça és més que un club, perquè és el màxim representant d’una nació sense estat, que necessita de referents propis per situar-se al mapa.
Som molt burros, un país que sistemàticament ens baixem els pantalons davant l’espoli fiscal espanyol, la manca de respecte continu que ens demostren, incapaços de reivindicar els nostres drets com a poble sobirà... etc... un país que celebra les derrotes,... un país estrany som, molt estrany.
Senzillament, un país que ha desgastat fins a la “mort” el millor president que ha tingut mai el FCBarcelona.
Jan, rendeix-te.
Publica un comentari a l'entrada