La democràcia i l'estat del benestar ens emparen, aquest "Mon feliç" no pot anastessiar l'esperit critic. Ni el món, ni Catalunya, ni l'Empordà s'arreglaran amb 4 reflexions en un blog però qualsevol conclusió clarivident que se'n pugui extreure i aplicar l'endemà serà benvinguda... arreglar costarà molt d'arreglar, però no es pot renunciar mai a millorar. Encetem debat? Som-hi !
L'any 83 va néixer una generació amb una vida senzilla al primer mon, aparentment ja no toca lluitar contra el poder establert. La democràcia i l'estat del benestar ens emparen, però a certa edat aquest "Mon feliç" es veu des d'una panoràmica diferent.
Considerem que formem part d’un quinteni generacional afortunadíssim, ja que hem arribat a temps per viure certa autenticitat d'èpoques passades i certes ramificacions residuals de l’alliberament que van representar els 60 i 70 a occident, on es primaven les llibertats dels individus per sobre de les normes, regles i lleis que avui estan a l’ordre del dia.. Per altre banda, també som d’una època en la que ens podem sentir com a nostra també l’era digital, i ser així capaços de ser competitius en aquest món global.
Aquesta edat, entrada la maduresa i la vida adulta, quan es descobreix tantes i tantes coses, abans intel·ligibles per la ment d'un adolescent, on has de començar a prendre les teves pròpies decisions i començar així a adquirir responsabilitats sobre un mateix i sobre el propi entorn. Trobem nous reptes, noves dificultats, que perquè negar-ho encoratgen també..., toca gaudir de l'autorealització, intentar sentir-se orgullós de cada pas prèviament direccionat per un mateix.
Aquest blog, obert a tothom, pretén ser un espai d'expressió englobat a les reflexions pròpies de la nostra generació d'empordanesos. Exiliats, i obligats a restar lluny de les seves terres per la manca d'oportunitats del territori que els ha vist créixer... Espai de crítica constructiva amb tot, tant a nivell local com global.
Ni el món, ni Catalunya, ni l'Empordà s'arreglaran amb 4 reflexions en un blog però qualsevol conclusió clarivident que se'n pugui extreure i aplicar l'endemà serà benvinguda... arreglar costarà molt d'arreglar, però no es pot renunciar mai a millorar.
El blog també pretén ser algun dia, a part d'un espai de debat, un espai didàctic. On s'hi puguin emmagatzemar diferents informacions d'interès com ara; descripcions de rutes o caminades, viatges, base de dades amb els llocs d'interès de cada contrada, consum cultural recomanable o no,...
Encetem debat? Som-hi !
Entrades
3 comentaris:
Seria un exemple pels nens, si senyor. Que vagin sabent què s’hi troba allà fora, a la societat en general, i més concretament en el món de l’espectacle. Les conseqüències que comporta i com es pot acabar...
Fora els tabús, parlem-ne obertament! Revisar aquests conceptes. No limitar-se a transmetre el missatge de “caca! Això no ho pots tocar” (lo que potser això quedaria a l’abast tansols dels països més avançats).
Drogues, prostitució, màfies amb lobbys a esferes de poder elevades, paper dels governs... caldria fer-ne un post sencer... queda pendent.
La intenció del creador de la plataforma crec que és més catxondejar-se del tema Creus de Sant Jordi, que res més.
I a mi el mix del saludito amb el tema d'Aphex Twin em sembla genial.
El que comentes, però, és també un tema a comentar.
Ah bueno, si això també… quantes creus de sant Jordi es van donar l’any passat? 50? Això és un “catxondeo” perquè es pugui atorgar prestigi i reconeixement als 4 “amigotes” del govern.
Publica un comentari a l'entrada