Però el que m’allunya de consumir molta més cultura és el preu. Aquest no és el cas d’ahir; 5 euros = entrada + consumició! Clar que també cal dir que l’acte era molt restringit a gent del gremi, i hi havia màrketing de producte (instruments musicals) barrejat pel mig. Jo no me n’hagués assabentat mai si no hi hagués anat amb un company que toca la bateria també.
Aquest tipus de cultura de l’espectacle, sota el meu punt de vista, està molt a la baixa... trobo que evoluciona cada cop més cap a un elitisme evident i exagerat. Jo ja fa temps que tansols consumeixo cultura si l’obra/espectacle en qüestió em ve referenciat per algú que ja l’hagi vist i em pugui assegurar que val la pena.
Trobo que sobretot sectors potencials com els joves no hi tenen accés, i si hi és, trobo que és molt restringit. Molt de promocionar a les nostres terres festivals d’estiu, de tardor, i de la mare que... però sembla que tansols només serveixin per prestigiar l’oci d’un sector concret de la societat. Volem un país modern, culte i pròsper? Doncs comencem per potenciar la cultura homogèniament a totes les esferes de la societat.
El pròxim (avui mateix hem comprat l’entrada) Réquiem de Mozart al Palau de la Música; 28,55 euros! Espero amortitzar el cost gaudint de l’espectacle...
Us passo l’enllaç de wikipedia, des d’on es pot accedir al website de Thomas Lang; i un altre video d'un altre espectacle, ara sense bateria elèctrica, amb bateria tradicional.
http://en.wikipedia.org/wiki/Thomas_Lang
http://www.sticktrix.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada