Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La democràcia i l'estat del benestar ens emparen, aquest "Mon feliç" no pot anastessiar l'esperit critic. Ni el món, ni Catalunya, ni l'Empordà s'arreglaran amb 4 reflexions en un blog però qualsevol conclusió clarivident que se'n pugui extreure i aplicar l'endemà serà benvinguda... arreglar costarà molt d'arreglar, però no es pot renunciar mai a millorar. Encetem debat? Som-hi !
L'any 83 va néixer una generació amb una vida senzilla al primer mon, aparentment ja no toca lluitar contra el poder establert. La democràcia i l'estat del benestar ens emparen, però a certa edat aquest "Mon feliç" es veu des d'una panoràmica diferent.
Considerem que formem part d’un quinteni generacional afortunadíssim, ja que hem arribat a temps per viure certa autenticitat d'èpoques passades i certes ramificacions residuals de l’alliberament que van representar els 60 i 70 a occident, on es primaven les llibertats dels individus per sobre de les normes, regles i lleis que avui estan a l’ordre del dia.. Per altre banda, també som d’una època en la que ens podem sentir com a nostra també l’era digital, i ser així capaços de ser competitius en aquest món global.
Aquesta edat, entrada la maduresa i la vida adulta, quan es descobreix tantes i tantes coses, abans intel·ligibles per la ment d'un adolescent, on has de començar a prendre les teves pròpies decisions i començar així a adquirir responsabilitats sobre un mateix i sobre el propi entorn. Trobem nous reptes, noves dificultats, que perquè negar-ho encoratgen també..., toca gaudir de l'autorealització, intentar sentir-se orgullós de cada pas prèviament direccionat per un mateix.
Aquest blog, obert a tothom, pretén ser un espai d'expressió englobat a les reflexions pròpies de la nostra generació d'empordanesos. Exiliats, i obligats a restar lluny de les seves terres per la manca d'oportunitats del territori que els ha vist créixer... Espai de crítica constructiva amb tot, tant a nivell local com global.
Ni el món, ni Catalunya, ni l'Empordà s'arreglaran amb 4 reflexions en un blog però qualsevol conclusió clarivident que se'n pugui extreure i aplicar l'endemà serà benvinguda... arreglar costarà molt d'arreglar, però no es pot renunciar mai a millorar.
El blog també pretén ser algun dia, a part d'un espai de debat, un espai didàctic. On s'hi puguin emmagatzemar diferents informacions d'interès com ara; descripcions de rutes o caminades, viatges, base de dades amb els llocs d'interès de cada contrada, consum cultural recomanable o no,...
Encetem debat? Som-hi !
2 comentaris:
Uawww! l'IBEX35 ha caigut en una sola setmana un 21,5%!
Flipa, sembla apocalíptic...
Sembla que els valors es recuperen... Dic sembla, perquè és el que sembla indicar. Ara bé, aquest espiral de confiança intueixo que és quelcom eventual, i nose si esporàdic. No hi entenc gaire, és més, si que puc entendre el sistema econòmic global (ja que és quelcom tangible), però em costa assumir el concepte del sistema financer, el “joc de la borsa” i la seva intangibilitat. L’IBEX 35 és al que cotitzen les 35 empreses més fortes d’Espanya, però a on? I com? Enfi...
El barem que regula la borsa és, com sembla lògic, un barem universal, la llei de l’oferta i la demanda. Un factor positiu per el mercat és sense dubte restar immers en un període de confiança. Això és el que està passant aquesta setmana (efecte rebot després de les injeccions estratosfèriques de capital dels governs), els inversors sabien que els mercats haurien de recuperar-se després de les mesures preses, encara que fos una mica. I aquesta confiança és el que ha propiciat un augment de les inversions i la posterior recuperació dels parquets.
Veurem si dura gaire, perquè el model estic convençut que haurà de renovar-se i refer-se amb uns fonaments més sostenibles.
Publica un comentari a l'entrada