L'eròtica del poder;
Sovint s’ha utilitzat aquesta expressió per definir certs fenòmens relacionats en l’entorn d’algun focus de poder. El poder sedueix a l’ésser humà, i és quelcom que sempre perseguirà. Segurament aquest és el sentit de la frase. Que li preguntin a la Carla Bruni, sino... Ja em direu que pot perseguir una dona com ella en el merder que s’ha posat, tenint-ho tot ja,... Amor? Tan debò.
El cert és que el poder sedueix a l’essència de l’ésser humà, a tothom que no hi hagi reflexionat lo suficient li sedueix la idea de ser poderós, a l’escala que sigui. Però només fa falta ser una mica observador per comprovar que el poder, a altes esferes, canvia les persones. Ja sigui a l’empresa o a la política, sempre, no falla, l’individu que aspira al poder se’l percep més honest que el que l’ostenta. A què és degut això? No ho sé, a la debilitat de l’ésser humà? Que potser això va inherent als càrrecs? Pocs son els governants que quan són a dalt de tot, se’ls hi poden reconèixer actes d’honestedat; tot el contrari, egoisme, avarícia, prepotència, i un llarg etc... Segurament serà cert allò que diuen que el poder corromp i un cop hi ets, no t’hi pots resistir.
El president Laporta per exemple, on va expressant-se amb aquests aires dictatorials? És un to populista i alhora ofensiu, propi del segle passat, del mateix Núñez a qui ell havia criticat tant. Durant tots aquests anys s’ha penjat l’etiqueta de demòcrata un individu com aquest? O és que potser no és la mateixa persona? Vull pensar que és així, que el cert és que el PODER (en majúscules, evidentment no parlo de dirigir una Pime) canvia les persones. Llavors que? Mantinguen-te’n al marge sempre seràs autèntic?
Bé, matisem-ho, algú també ha d’agafar el timó, sinó aniríem a la deriva. I també és d’honorar aspirar a conduir la nau, el que m’encurioseix és el perquè? El perquè intueixo sovint bones intensions, altruisme i bons pensaments a l’aspirant, i després sempre, un cop a dalt, em defrauda.
El president Laporta per exemple, on va expressant-se amb aquests aires dictatorials? És un to populista i alhora ofensiu, propi del segle passat, del mateix Núñez a qui ell havia criticat tant. Durant tots aquests anys s’ha penjat l’etiqueta de demòcrata un individu com aquest? O és que potser no és la mateixa persona? Vull pensar que és així, que el cert és que el PODER (en majúscules, evidentment no parlo de dirigir una Pime) canvia les persones. Llavors que? Mantinguen-te’n al marge sempre seràs autèntic?
Bé, matisem-ho, algú també ha d’agafar el timó, sinó aniríem a la deriva. I també és d’honorar aspirar a conduir la nau, el que m’encurioseix és el perquè? El perquè intueixo sovint bones intensions, altruisme i bons pensaments a l’aspirant, i després sempre, un cop a dalt, em defrauda.
Digueu-me... Sóc ingenu de pensar que l’aspirant sovint ho és per oferir-se als altres de forma altruista? O creieu que de bon principi sempre es persegueixen interessos personals, tenyits amb un discurs hipòcrita?
Entrades
3 comentaris:
Jo encara no he escoltat les declaracions d'en Jan, pero me'n puc fer una idea. en tot cas, tambe veig que ara molts mitjans apriofiten per carregar contra ell i crec que se l'hi ha de valorar la gran gestio que ha fet del club durant els 5 anys que el porta.
Gaspart li va deixar un solar i ell va arrencar el que havia promes, el cercle virtuos, en menys temps de l'esperat i tambe s'ha trencat en menys temps de l'esperat. Ara toca prendre decisions, i crec que aquesta directiva es plenament capac de reprendre el rumb.
A part crec que Laporta aprendra una llico d'aqui i espero que se l'hi endureixi la pell per entomar millor les critiques.
Pel que fa a Bruni, aquesta dona porta una llarga llista de lios amb homes grans i poderoso, fins i tot va estar amb Donald Trump, el que no entenc es com no s'hi va casar. Total et cases a la nit de noces l'hi provoques una parada cardiorespiratoria sobrecarregant les ansies pelviques del dinosaure i llestos, ja ets una viuda riquissima, per aixo mateix no debia voler el tal Trump.
Pel que fa al fet en si de que el poder corromp, crec que en tenim suficients exemples com per afirmar que si que la gent canvia quan es sap superior als seus subdits. Per aixo trobo que es necessari limitar la durada en els carrecs publics.
Més enllà de l'actualitat culé o brunística, crec que el tema del poder és molt interessant. Hi ha incomptable literatura al voltant d'aquest tema, des de la República de Plató, passant per la separació de poders de la Il·lustració. Fins i tot El Senyor dels Anells parla essencialment d'El Poder. Tants pensadors, tantes teories i no s'arriba a cap solució. Per descomptat la limitació temporal del poder sembla indiscutiblement un principi de solució. Però no és tan fàcil, doncs en el món capitalista on vivim el poder visible no és més que una titella amb millors o pitjors intencions a priori, però que una vegada l'ostenta s'ha de rendir als interessos de lobbys i grans poders empresarials. Llavors el problema real no és que el sistema democràtic estigui mal plantejat, va més enllà, tot neix del sistema econòmic. Les grans corporacions tenen massa poder, és més són les úniques que realment ostenten El Poder. I no vull que confongueu les meves paraules, ni molt menys estic predicant un socialisme clàssic. Crec que ha de venir un nou sistema, més enllà del capitalisme-socialisme, que reguli les relacions econòmiques entre les persones més enllà de la dictadura de les grans corporacions, que sigui capaç de democratitzar el poder econòmic (que estigui al servei de la gent, com hauria de ser). Com seria aquest sistema? No en tinc ni idea. Però si encara em queda una guspira de fe en la humanitat, espero que siguem capaços de trobar-lo.
Ostres Darwins, molt bé. No podria estar més d'acord amb les teves paraules...
Publica un comentari a l'entrada