dimarts, 3 de febrer del 2009

La mar de contents, per Francesc Cruanyes

Algú estarà content. El problema és estar content perquè toca, perquè sí, perquè l´argumentari de despatx forma part dels posicionaments de la correcció política. Protegirem tot el litoral d´aquesta latitud, des de la Costa Vermella fins a Cap de Creus. Fantàstic, ja era hora.

FRANCESC CRUANYES · FCRUANYES@LLETRANET.COM Hem d´estar només contents?. Fins avui, tot s´hi valia. A partir de demà, tot prohibit. Deixarem en herència als nostres fills una vida de postal. Els explicarem que de joves anavem a fer garotes, a tirar un tros d´ham, a agafar quatre musclos. Perquè aquesta terra era la nostra terra, i la mar pròxima, la seva prolongació. Amb els ulls entelats de nostàlgia relatarem els vespres fondejats a cala Prona, procurant no malmetre els prats de posidònia, amonestant els navegants pot respectuosos amb l´entorn. Demà passat, quan els nens siguin grans, la mar d´Amunt serà exclusivament una realitat d´audiovisual. Els polítics signaran cofois el decret de creació de l´àrea protegida, els salvapàtries brindaran amb gots de plàstic, els periòdics s´ompliran de titulars cofois. I la costa nostra haurà deixat d´existir. És més fàcil dictar lleis de restricció absoluta que fer anar a terra un sol dels edificis que fan ombra a la platja. És més fàcil fotre mà als canals de l´Empuriabrava que dotar els agents rurals i de la marina de mitjans per sancionar aquells que en mar no es comporten com uns senyors. Prohibir, prohibir, prohibir, tancar portes. No falla, quan tot sigui un vedat, apareixeran ran de Norfeu tot de boies grogues d´ús exclusiu previ pagament d´unes quotes aristocràtiques. Qui se´n beneficiarà? Quatre potentats. La zòdiac proletària i el llagut pom pom, proscrits. Esperonem els circuits de turisme organitzat a costa de demonitzar el particular que estima la natura. Sens cap mena de dubte, la culpa és nostra, de la desídia de tots plegats. Però el discurs de l´integrisme fonamentalista tampoc hi ajuda. Li fem la gara-gara i ens tenim per excepcionals. Preservarem unes quotes pesqueres agressives i ens privarem de fer quatre guíules arran de mar. Felicitem-nos.

1 comentari:

Van Banet ha dit...

Excel.lent article, molt encertat. A l’administració no li tremola la mà per prohibir l’ús dels hàbitats naturals, però en canvi no se’n preocupa quan alguns lobbys que en poden fer un ús molt més negligent i perjudicial per la seva sostenibilitat.