diumenge, 11 de maig del 2008

L'home que va salvar la humanitat




Passo a detallar una història que vaig conèixer fa uns dies i que em va fer veure que a prop que va estar la humanitat de desaparèixer durant la guerra freda.
Corria la nit del 25 al 26 de Setembre de l'any 1983 quan el tinent coronel Stanislav Petrov desenvolupava la seva feina en un centre de control de mísils en un búnker a les afores de Moscou. La seva feina era monitoritzar la informació que donaven els satèl.lits de defensa soviètics.


En aquells moments les relacions entre els EUA i la URSS eren molt dolentes i podríem dir que era un dels punts àlgids de la guerra freda. La raó principal era un incident ocorregut el dia 1 de Setembre quan tres caces russos van abatre un avió comercial sudcoreà amb 269 passatgers a bord, en confondre'l per un avió espia. Després d'aquest fet el KGB va enviar un missatge als seus agents preparant-los per una possible guerra nuclear.
En cas d'atac, el protocol d'actuació de la Unió Soviètica era llançar un atac amb tot l'armament nuclear disponible i llavors informar als caps militars i polítics de la situació.
El missatge era aquest "Sota una sospita d'un possible atac dels americans és millor que ataquem nosaltres primer", és a dir assegurar el principi de destrucció mútua.
El principi de destrucció mútua assegurada era el fet de tenir la seguretat que un atac nuclear de l'adversari, seria respost amb el llançament de tots els caps nuclears cap a aquest.


El dia 26 a les 00:14 (hora de Moscou) un satèl.lit rus dona l'avís de l'existència d'un mísil intercontinental americà, els càlculs indicaven que habia estat llançat des de Montana i que tardaria uns 20 minuts en arribar a Rússia.
En aquell moment l'home no es pot creure que estiguin rebent un atac amb un sol mísil nuclear per part dels Estats Units, però i si s'ha trencat la cadena comandament americana? (penseu en Dr. Strangelove els que l'hagueu vist)... Petrov es pren un temps per pensar ... i decideix esperar.
Segons més tard la situació esdevé molt complicada, un altre mísil apareix en la pantalla i en poc temps de diferència, un tercer, un quart i un cinquè. Els oficials del búnker estan convençuts que la URSS està essent atacada pels EUA i que un contraatac amb tot l'armament possible és el protocol necessari. La suor freda debia regalimar abundantment galtes avall del tinent coronel. I és que no tenia cap altra informació per contrastar i només podria esperar a confirmar l'atac mitjançant els radars terrestres quan "veiessin" els mísils a l'horitzó i això reduiria moltíssim el temps de resposta dels russos.


Petrov tenia dues opcions:


.- Seguir el protocol establert i atacar als EUA, cosa que esdevindria amb la més que possible desaperició de la raça humana de la capa de la terra.
.- Pensar que es tractava d'un error i seguir esperant.


El tinent coronel opta per la segon opció i el temps li dona la raó, els radars terrestres no detecten l'entrada de cap mísil a Rússia, Petrov ha salvat la humanitat.


Dies més tard es va descubrir que l'alarma fou causada per una conjunció astronòmica entra la xarxa de satèl.lits de defensa russos OKO, la terra i el sol coincidint amb l'equinocci de tardor. Els satèl.lits russos funcionaven amb òrbitres eccèntriques, anomenades molnyia o polars, i buscaven traces tèrmiques que s'elevessin sobre l'horitzó a diferència del sistema americà antimísils DSP que enfoca cap a terra.
El sol es va elevar sobre l'horitzó amb un angle que coincidia amb el pla tangencial que creaven els satèl.lits russos i va produir una variació (espuri) tèrmica semblant a la traça tèrmica que produirien els mísils elevant-se sobre l'horitzó.

Al Kremlin, però, l'acció de Petrov no els hi semblar pas tant heroica ja que havia trencat el protocal d'acutació, de manera que va ser prejubilat (en aquell moment tenia 44 anys) amb una pensió de 150 euros mensuals.


Aquesta història es va mantenir en secret fins que l'any 1998 un oficial present en el búnker ho va revelar.
Tot i la poca simpatia que li van demostrar els càrrecs russos, l'associació de ciutadans del món li van otorgar el premi "World Citizen Award".
Avui en dia viu amb el seu fill i un gos en un apartament de dues habitacions en el suburbi moscovita de Friazino.

Per més informació sobre aquest i altres incidents de la guerra freda, consulteu la següent pàgina web:
http://www.elforo.com/archive/index.php/t-2590.html

1 comentari:

Van Banet ha dit...

Increïble història Mikelee. I més increïble encara veure com pot passar a l’anonimat un individu, que (com molt bé titules a l’escrit) ha salvat la humanitat... cosa que em fa pensar en la d’històries i històries heroiques que (per interessos d’altres) no hauran transcendit, o que s’hauran destenyit i oblidat amb el pas del temps.
Individus com aquests es mereixerien el reconeixement que altres tenen i no mereixen. Però el món és com és i anem donant premis novels a personatges hipòcrites com l’Al Gore... Primant així el tenyir la realitat de gestos i accions supèrflues, per contes de profunditzar verdaderament sobre les accions nocives de la humanitat i cercar-ne les solucions amb rigor i honestedat. I sobretot! obviant les conseqüències dels interessos econòmics (avui tant prioritaris) que es deriven d’aquestes reflexions.
Costa d’entendre com aquest home, el tinent coronel Stanislav Petrov, tingui el poc reconeixement que està tenint. I que un premi com el "World Citizen Award”, sigui suficient, digueu-me ignorant, però no n’havia sentit a parlar mai d’aquest reconeixement...

Per altre banda, el rerefons de la història personalista, l’armament (i no desarmament) nuclear de les potències mundials; veiem la quantitat d’armes nuclears que posseeixen actualment les nacions que comparteixen la mateixa esfera terrestre.

http://es.wikipedia.org/wiki/Pa%C3%ADses_con_armas_nucleares

Increïble! Oi? Suficient per una revetlla de sant Joan universal i “transgalaxial”...

Hi ha una història que en Darwins em va explicar un dia, aviam si ens l’explica aquí més en detall del que ho faré jo ara, sobre la recerca d’uns científics a les acaballes de la II guerra mundial, del desenvolupament de la bomba d’hidrogen... bomba “H”, crec que li’n deien. Es cercava una bomba lo suficientment potent que al detonar-ne una sola unitat, fes desaparèixer la totalitat de la vida del planeta. L’objectiu d’aquells científics era, desenvolupar-la per (contràriament als objectius de la indústria per la que treballaven) evitar així cap més conflicte armat a nivell mundial. Es buscava extendre la mentalitat de que la possessió d’aquella bomba als diferents bàndols, faria l’efecte d’intimidació compartida i evitaria futurs conflictes.

El que em pregunto jo ara és si algun dia la humanitat, per si sola, aprendrà dels errors comesos... l’únic camí és la formació en la pedagogia, l’educació, el record i no l’oblit, la reflexió profunda dels valors humans, bé... i quantitat abundant de valors que avui en dia per la societat en general no semblen prioritats tant transcendents com el tenir èxit professional i ser posseïdor d’una bona casa i un bon “carraco”, per exemple...
La típica pregunta de, què creus que és més important que hi hagi al món; artistes o enginyers, advocats, polítics, científics... Per mi la resposta és obvia, els artistes són capaços de despertar sensibilitats a hom que serien indespertables intrínsicament. Però jo prefereixo, ara com ara, 10enginyers sensibles, que amb els seus actes de responsabilitat en industries i influència en sectors dinàmics econòmicament(factors que avui marquen el tarannà mundial), fomentin un desenvolupament humà racional; que el mateix número d’artistes, que amb tots els respectes, no incideixen per exemple en l’elaboració d’una arma de destrucció massiva, o en un desenvolupament econòmico-industrial sostenible... Per això una correcte educació i sensibilització a tots els àmbits i esferes de la societat trobo que és tant important...