diumenge, 13 d’abril del 2008

Yes, we can.



-El video ha quedat desquadrat el link és aquest, http://www.youtube.com/watch?v=jjXyqcx-mYY-


No es tracta de cap notícia d'actualitat. El senador per Illinois Barack Obama, no és encara el candidat pel Partit Demócrata tot i que tots els analistes ja el donen per guanyador.
Des d'Europa les esquerres pinten els Estats Units com un país conservador i ultraliberal econòmicament. Aquesta pot ser la "big picture" dels E.U.A. però no és la veritat absoluta, perquè és un veritable crisol d'idees.
Exemples com:

.- El fet que a un estat esquerranós com és Vermont hagi nascut un moviment secessionista respecte la resta dels Estats Units degut a la política exterior de George W. Bush. Aquest moviment va treure un 13% de vots en les últimes eleccions estatals.
.- El moviment anti-globalització va néixer a Seattle.
.- El fet que la major sensibilització al món sobre el calentament global vingui d'un ex-candidat a la presidència. Cosa que contrasta en ser el país que menys ha fet per a reduir les emissions de CO2.
.- El fet que el debat d'idees sigui molt més profund en les campanyes electorals, o campanyes per a guanyar la candidatura d'un partit. La participació en les eleccions és més baixa que a Europa, però segurament la gent que va a votar té més idea del que vota, que no senzillament un tiu que va amb bicicleta, una embarassada optimista o un tiu amb un rellotge, com ha estat la trista última campanya electoral que hem viscut.

I ara arriba l'huracà Obama que s'emporta per davant l'establishment que suposen els Clinton. Potser el final Obama serà més del mateix, però els americans si una cosa saben és vendre imatge, i la imatge que ven Obama ha fet trempar als demócrates als U.S.A., i s'han carregat una cosa que ja de per si semblava trencador, que el candidat fos una dona... però com els americans diuen: Billary (de Bill i Hillary Clinton) representa una prolongació del mandat 1992-2000.


Que un afroamericà sigui el candidat del partit demócrata és quelcom que de segur trencarà molts clitxés.




L'elecció presidencial als E.U.A. afecta tot el món, tot i que Xina i la India cada cop estan en major disposició de disputar el lideratge mundial.
Que guanyi Obama no vol dir que se'n vagin el dia següent d'Iraq, però si que suposo que voldrà dir una reducció en els ànims de croada de l'oncle Sam. Què en penseu?




La conferència del Partit Demócrata el 2004, quan neix el fenomen Obama

3 comentaris:

Van Banet ha dit...

Si, sembla, no? Sembla que es respiren nous temps en política i altres àmbits importants i transcendents pel desenvolupament humà. Sembla que mica en mica s’agilitza aquesta incorporació d’una nova generació, amb un caire diferent de fer política, amb una perspectiva diferent, més pràctica i menys dogmàtica. Als meus ulls també més sensible a les debilitats del planeta.
Són individus preparats i emmotllats als nous temps, conscients de les noves problemàtiques i nous reptes. Ara faltarà veure si les aptituds, que estic segur que tenen, els permeten complir amb les expectatives creades al seu perfil. Sense voler semblar catastrofista, actualment molts dels dirigents, encara formen part d’un motlle forjat al segle XX, i molts dels mals del planeta crec que radiquen aquí.. per tant, com més s’agilitzi aquest canvi generacional, millor.
Salvant les distàncies abismals, crec que a Figueres en tenim un exemple on hi podem reflectir el mateix. Un alcalde tant jove i diferent a l’estàndard del polític que havíem tingut fins ara.
Individu intel.ligent i preparat per desenvolupar-se en aquest món global. Aptituds les tenen, ara faltarà veure de tota aquesta generació de polítics si també tenen actituds, consistents i prolongades en el temps. Tandebó, un cop arribats al poder, no se’ls trastoquin les idees i puguem veure resultats tangibles d’un desenvolupament més sostenible en breu.

Van Banet ha dit...

Buf! Sembla que hi ha països occidentals en els que aquest procés renovador no s’està produint. Itàlia li ha donat la majoria absoluta a Silvio Berlusconi! Desconec bastant la realitat italiana; perquè el cert és que costa de creure que els italians hagin renovat la confiança amb aquest “capo”, capaç de dir-les de l’alçada d’un campanar, com; “les multinacionals es fixaran com a objectiu inversor Itàlia, en el moment que coneguin a les meves suculents secretàries”, més; “Zapatero no podrà controlar aquest nou govern que ha format, perquè està en minoria d’una majoria de dones”. Què us sembla? Déu ni do, doncs majoria absoluta, incomprensible...

Posats a buscar raons; la crisi que va patir l’antic govern de Romano Prodi que ha fet que les esquerres es segmentessin i es presentessin dividies a aquestes noves el.leccions, suposo. Dificultat principal i típica de les esquerres, posar-se (amb les seves diferents sensibilitats) d’acord...

Mikelee ha dit...

Si la veritat es que el que aconsegueix Berlusconi a una democracia madura com es Italia es increible.

L'home que controla tots els mitjans de comunicacio privats i per tant pot vendre la seva imatge a base de be.
A part ha estat involucrat en diversos escandols per corrupcio i quan va ser president anteriorment ja va intentar fer-se una llei d'immunitat a mida.

De ben segur es un home molt llest, pero no ho va demostrar quan en un dels ultims dies de campanya va dir que la cosa que mes l'il.lusionava era l'arribada de Ronaldinho al Milan; i ho va dir a Roma on va ser xiulat pels seus propis seguidors.

S'ha de tenir en compte una cosa tambe, a Italia es obligatori votar, per a poder cobrar subsidis, beques... aixo fa que la participacio fos de mes d'un 80%. I suposo que els italians van preferir Berlusconi. Que el caos que provoquen les coal.licions d'esquerres, cosa que va provocar la marxa de Prodi.

En tot cas pel que he llegit el que ha crescut no ha estat el partit de Berlusconi, sino que el creixement be pel partit nacionalista llombard amb qui esta aliat, la Lliga Nord. Partit que te com a projecte convertir Italia en una Republica Federal. - Llombardia te un deficit fiscal semblant al de Catalunya -

En tot cas Benet crec que tens molt rao quan parles de la renovacio. Perque per exemple, una llei que reguli el matrimoni entre homosexuals a un pais on fins fa 30 anys governava el nacional-catolicisme semblava impensable, algu s'ho imagina a Italia?