T’emplenaria l’habitació de flors; si em deixessis, és clar.

Sant Jordi, dia dels enamorats pels catalans;

Sovint molts individus que han estat al límit de la mort, per la soferta d’un càncer o per un altre motiu, et reconeixen que després de l’experiència traumàtica viscuda, tornen a néixer amb uns nous valors... Aquests nous valors es caracteritzen principalment per la nova importància que atribueixen a l’efecte, donat i rebut per les persones amb una estima mútua.

La societat actual és moltes coses, però m’agradaria remarcar-ne unes quantes, que defineixen força la dinàmica en la que ens trobem, com:
Egoista, impersonal, per molts asfixiant i fosca, una societat de consum agressiva, on aparentar el que un no és està a l’ordre del dia, una societat on cada cop menys existeixen parelles que s’aguantin, on s’intueixen els nous mals (i en clar augment) de les malalties mentals,... on si no s’aconsegueixen certs objectius personals i professionals, la pressió de la mateixa societat crea fortes frustracions, ... i un llarg etc. d’exemples o adjectius que (com d’altres cal dir-ho també, diferents i oposats!) la poden definir.
Creieu però que és necessari patir un trauma de malaltia o accident que ens faci reflexionar profundament sobre el que és realment valuós en aquesta vida? Potser que ens ho plantegem abans també, i així intentem gaudir al màxim de la mateixa, i quan abans millor.

Evidentment que la societat segueix un corrent, del qual desentendre-se’n ho veig arriscat (respectable però arriscat; la vida bohèmia d’un autèntic hippy per exemple), la clau, penso jo, com en tot, és l’equilibri. Un equilibri que ens permeti sentir-nos útils en aquesta societat ja estandarditzada, però sempre millorable! i a l’hora no renunciar a necessitats indispensables com l’efecte que tot ésser humà necessita rebre i donar, per sentir-se plenament viu.
Cal no renunciar a l’ interacció amable i afable amb la gent que estimem, per donar sentit a la vida. El que li’n diem dedicar-se temps i energies a un mateix, i al seu propi entorn.

Visca la vida! I visca Sant Jordi !!!