dissabte, 13 de juny del 2009

Déu, pàtria i...

Polònia forma part del grup de països emergents que entrà amb l’ampliació estratègica de l’Unió Europea cap a orient el 2004, avui però encara es pot palpar en la seva societat el pes de la història. Aquesta s’expressa en contrastos bastant pronunciats. Mentre que hi ha segments de la població que han aprofitat l’oportunitat brindada (sobretot un segment substancial dels joves) d’un sistema occidental amb estat del benestar, i es presenten al món com individus competitius; d’altres no han aconseguit desempallegar-se del pes de la història i mantenen una actitud depressiva alenada pels de sempre. Cert és que el romanent comunista és present al país, i el catolicisme va fer molt per desempallegar-se’n; però un té la sensació que els polonesos han canviat naps per cols.
Polònia és un país que geogràficament ha estat al mig de tots els conflictes del segle XX (per no parlar dels anteriors), cosa que els ha deixat en una posició debilitada, primer patint l’invasió dels alemanys i després els Russos.
Quan finalment a la dècada dels 80, sindicats opositors al règim Estalinista, recolzats per les potències occidentals i per l’església catòlica, aconseguiren restaurar les llibertats democràtiques i establir-hi el sistema econòmic capitalista, poc s’imaginaren que el procés d’occidentalització del país fos tant lent.
Sota el meu punt de vista és lent sobretot per la influència esterilitzadora de l’església i el conservadorisme al que té sotmesa la població. Em fa pensar en l’Espanya de no fa pas gaires anys...
Molts economistes i experts indiquen que Polònia té un gran potencial, riquesa geogràfica i demogràfica, sobretot influenciat també pels interessos de la gran potència Alemanya a ser el gran referent econòmic de tots aquests països de l’Europa oriental; veurem si de mica en mica Polònia es desempallega de la lacra que sempre ha representat el cristianisme a Europa. També faltarà veure si el context de crisi actual no fa trontollar l’adquisició en el torn que Polònia enceta de les noves principals beneficiaries dels fons estructurals i de cohesió de la Unió Europea.