Si la companyia és grata, és bona tota caminata.

Grans expectatives teníem abans de realitzar aquesta ruta pel bell mig del parc natural del cap de creus. Jo particularment havia fet la ruta dels dolmens de Vilajuïga, ruta que s’endinsa força a l’interior del parc, i vaig disfrutar moltíssim d’aquell entorn tant ric, una geologia abrupte que era un plaer per la vista.
Amb la intenció de reviure part d’aquelles sensacions uns quants valents ens vam aventurar aquest cap de setmana passat a fer la travessia Roses – Port de la Selva (el coll d’ampolla del cap de creus). Ruta que es fa amb 6 horetes; comences enfilant la ruta dels menhirs per darrera l’ urbanització els grecs de roses i després només es tracta d’anar seguint les marques grogues (deixant sempre el pení a ma dreta) tret de l’últim tram, arribant a port de la selva, que segueixes el GR (blanques i vermelles).
Segurament el camí de ronda, per la costa, és molt més maco... La decepció, provocada segurament per unes expectatives molt altes també, s’agreuja quan travesses tres vegades la carretera de Cadaqués (fins i tot en fas un tram), et trobes amb les instal·lacions del pení, línies elèctriques amb finalitats militars, antics abocadors... tret d’alguns trams realment agradables per la vista, (potser l’inici i el final, excloent doncs el tram del mig) aquesta ruta no seria de les millors opcions dintre del ventall empordanès.
Això si, si la companyia és grata, és bona tota caminata.

Oi que si? Apa, Salut!

(A la imatge es descriu la ruta al revés, de Port de la Selva a Roses).