diumenge, 7 de juny de 2009

Presència al món

“ Para qué dar-le dinero a los catalanes si total lo malgastan en chorradas efímeras como las selecciones catalanas o embajadas en el extranjero?”…

Aquest to o manera d’expressar-se ens és familiar als catalans. No serà la primera, ni molt menys la última vegada, que des de les espanyes se’ns falti al respecte, ja no només identitari, sinó nominal, a tots i cadascú de nosaltres - creant greuges comparatius en terme de drets individuals i col.lectius envers la resta d’Espanya-.

La presència d’Espanya al món és substancial; hi ha consolats, instutos Cervantes, i tota mena d’institucions político-culturals, no tan sols a totes les capitals d’estat, sinó que també a moltes altres ciutats, per no parlar de la presència militar d’arreu... (la foto és a l’instituto Cervantes de Cracòvia, es veu que no n’hi havia prou amb el de la capital, Varsòvia... vés a saber quants més n’hi ha a tot Polònia i al món).
L’actitud grotesca que desenvolupo a la imatge és l’actitud d’un individu ferit, cançat de rebre, de la manca de respecte, si em permeteu; “se’ns pixen a sobre i en diuen que és pluja”. El pitjor és que davant d’això els catalans ens queixem poc. L’actitud reivindicativa dels catalans és innòcua, i la intransigència dels espanyols (no tots, evidentment – parlo en termes d’actituds genèriques) agressiva i inamovible.
Davant d’això hi ha dos solucions; acabar a pinyus (Déu vulgui que no, hi ha problemes més importants a resoldre al món), o reivindicar-nos més i donar-nos a conèixer a l’exterior. Estarem d’acord que una tercera opció (la de convèncer a Espanya) seria impossible perquè a dia d’avui, davant de l’evidència, crec que podem concebre que l’Espanya constitucional, aquella en la que s’hi veien representats els nostres pares, ha fracassat, no? Jo amb 25 anys d’edat ho penso així!

Europa està inundada d’estudiants espanyols acollits al programa Erasmus (segons la comunitat autònoma, uns més subvencionats que altres, més greuges comparatius) la interacció amb els quals acabes concloent que és prescindible... M’explicaré (i no només això, sinó també l’actitud grotesca de la foto). Un sempre es vol arribar a creure que parlant la gent s’entén, confies en la racionalitat dels individus, i et fas teva la tercera opció que esmentava abans (la de convèncer amb el diàleg a la resta d’Espanya). Adoptes una actitud relaxada i pedagògica, i et fas teu el discurs de la necessitat del respecte mutu per construir una societat forta, expliques el "cuento" de l’ou i la gallina; qui falta el respecte a qui primer i et mostres tal com et sents, ferit.

Una altra cosa és que aquest missatge sigui entès. És més, diria que no vol ser ni escoltat.
Però què us hem fet? Existir potser?
Després comences amb el rotllu de que s’hauria d’entendre la diversitat cultural com la riquesa més important del país. Els intentes convèncer que, com a català i bon coneixedor de com pensen els catalans, estic convençut que amb una base de respecte mutu podríem viure amb harmonia. Parles també de l’espoli fiscal, poses sobre la taula el cas alemany i el seu model de finançament entre els estats federals.
Res, no hi ha res a fer. Ens odien, els catalans som una mena de jueus (salvant totes les distàncies - o no) per aquesta Espanya i la seva mentalitat amb romanent imperialista.
Finalment acabes per dir-los-hi que amb aquesta actitud l’únic que aconsegueixen és fomentar l’independentisme i el radicalisme. Total, que acabes emprenyat, renegant de tot el que ensuma espanyolitat, i amb ganes de parlar amb qui sigui; però que no sigui espanyol sisplau.

P.D: Una abraçada a tots els individus espanyols que també conec i que són bellíssimes persones (si res mes no, humanistes i respectuoses amb les minories) no representats evidentment per les altres dues Espanyes que s’alternen en el poder, i es creuen úniques.

3 comentaris:

maik ha dit...

primer de tot voldria defensar a ultrança aquest gran espai creat amb molta iniciativa, un lloc on per els que creiem que les coses han de cambiar des del vessant més humil i igualitari possible.
Ara be, em decepciona que la tònica dominant en els posts sigui la tècnica de la ofensiva/contraofensiva a les barvaritats que es senten porai, Hem de defensar lu nostre, es totalment licit i algú ho ha de fer, pero des de la meva modesta opinió crec que així mai construierem una societat mes justa, ans el contrari.
La foça de la dreta és descomunal i a mes a mes està ha estat i estarà sempre unida. per contra les esquerres son un caos (o no ens hem fotut vegades aki mateix amb el govern espanyol actual).
Només pretenc que es reflecioni una mica sobre el fet que que a tot arreu hi haurà gent que ens maltractarà o ens voldràn acusar, i mes encara tractan-se de veïns o més que veïns perqué els espanyols son familia nostre (per molt que us rebenti). També volia inagurar les meves col·laboracions en akest gran espai.

LAUNIO FA LA FORÇA!!!
VISCA L'EMPORDA
ENDEVANT VENIMDELNORD!

Van Banet ha dit...

Hola Maik, benvingut;
I ésclar que ens fotem amb el govern espanyol, que potser ens respecten? els pactes, les nostres lleis, la nostra cultura, la llengua, el nostre progrés,... ens hi juguem molt! i el conformisme no és la manera d’ensortir-se’n.
O és que davant d’aquest "estatutet" i espectacle paupèrrim que están oferint tots plegats no hi tenim res a dir?
Tots tenim cosins germans espanyols, no es tracta (com sembla que assenyales) d’un frontisme ètnic o cultural. Els homes som homes aquí i a la Xina popular, creu-me no és això. El que hauríem d’entendre els que vivim a Catalunya (fixat que no dic els catalans o catalanistes) és que l’opció d’escombrar cap a casa és l’òptima, no serveix de res delegar el poder a Madrid, perquè una vegada rera una altra ens seguiran maltractant.
Tal i fa qui governi, no es tracta doncs de fronts entre dretes o esquerres. És evident, i així la història ho demostra, que els electors d’esquerra són molt més exigents i tenen més sensibilitats, cosa que fa que es fragmentin molt més els esforços. Això és bo perquè alenta l’esperit crític, però alhora és poc pragmàtic. Però particularment a Espanya això no té tant sentit; el partit socialista espanyol deixa molt que desitjar (exemple; fa 20 anys Alfonso Guerra quan tv3 volia emetre la sèrie Dallas va fer una intervenció parlamentària al.legant el perquè tv3 volia traduir la sèrie al català si total amb castellà tothom ho entendria igual. I aquest encara hi és eh!!! I dubto que hagi canviat molt la manera de pensar... d’acord si, aquest no ha firmat sentències de mort com en Fraga, però, des de Catalunya i pels drets i interessos catalans, a afectes de la nostra prosperitat; és el mateix)
Ja ho deia Josep Plà; des de la perspectiva catalana (i pels interessos catalans) no canvia tant el negociar amb un espanyol de dretes com amb un d’esquerres.
Salut Maik!

Van Banet ha dit...

Interessant article;

http://www.cercleestudissobiranistes.cat/continguts/articleDetall/idArticle:582